Avui dimecres 3 de juny, el cas dels sacrificis rituals d’animals a Badalona, destapat per AnimaNaturalis després d’una investigació al barri de Canyadó, ha acabat amb una sentència ferma que marca un precedent pioner a Espanya.

La investigació va permetre documentar una trama en què desenes d’animals, entre ells gallines, galls, guatlles, coloms i cabrits, eren utilitzats en rituals i sacrificats sense cap respecte per la seva vida ni pel seu patiment.

En l’operatiu del 2020, la Guàrdia Urbana de Badalona va intervenir tretze animals vius, un gall, nou gallines i tres guatlles, que estaven tancats en caixes de cartró i destinats a ser sacrificats.

Aquesta condemna és històrica perquè reconeix judicialment que cap creença, tradició o pràctica pot justificar el maltractament ni la mort d’un animal. Els animals no són objectes, ofrenes ni instruments al servei de cap finalitat humana: són éssers vius amb capacitat de sentir, patir i voler viure. Avui, després d’anys de treball i denúncia, s’ha fet un pas important per la justícia animal.

Photo Credits: @animanaturalis

La bellesa no hauria de costar vides. Si compres cosmètica que s’ha testat en animals, estàs normalitzant la crueltat i el patiment com a part del teu dia a dia. Aquesta no és només una qüestió de moda: és una qüestió d’ètica i coherència amb els valors de respecte a la vida.

Encara avui, grans noms que veiem cada dia en perfumeries i botigues estan associats amb pràctiques que impliquen, directa o indirectament, el testatge en animals. Segueixen sense complir amb els estàndards cruelty-free reconeguts internacionalment perquè operen en mercats on això encara és legal o permeten proves de tercers.

Hi ha alternatives ètiques i cruelty-free, moltes amb certificacions reconegudes, que demostren que no cal explotar animals per fer productes segurs i de qualitat.

L’elecció de consumir cosmètica que no testa en animals és una manera directa de desafiar un sistema que encara legitima el patiment silenciós.

El Rocío torna a deixar la mateixa realitat darrere de la tradició: animals exhausts, ferits o morts.

Segons dades oficials del Pla Romero, aquest 2026 ja han mort 18 animals durant la romeria, entre cavalls, mules i bous, sense comptabilitzar encara completament el camí de tornada.

No són accidents aïllats ni simples “còlics”. Parlem de sobreesforç, calor, manca de descans, estrès i una normalització del patiment animal que continua repetint-se any rere any.

Cap tradició hauria de justificar l’explotació, l’esgotament o la mort d’un animal.

Photo credits: Pacma

Els rucs són animals profundament sensibles, intel·ligents i socials. Estableixen vincles forts, tenen memòria, curiositat i una manera tranquil·la i resilient d’estar al món. En llibertat, necessiten moure’s, explorar, relacionar-se i decidir el seu ritme.

Però per culpa dels ser humans i especialment a Espanya la seva realitat és molt diferent. Els rucs continuen sent explotats com a eina turística i com a reclam econòmic. El cas de Mijas n’és un exemple especialment greu: animals obligats a carregar persones durant hores, sota el sol, en condicions que sovint prioritzen el benefici per sobre del seu benestar. I no parlem només d’iniciatives privades, sinó de pràctiques tolerades, normalitzades i fins i tot sostingudes des d’estructures institucionals.

És moment d’aturar-nos i de no alimentar aquest sistema.

INTERCIDS, Operadors Jurídics pels Animals, ha estrenat el documental Desmuntant els Tres Tombs, una peça necessària que posa el focus en allò que queda ocult darrere de la música, els carros decorats i l’ambient festiu: el patiment dels cavalls i rucs utilitzats en aquesta trista celebració.

El documental recull la mirada de veterinàries, etòlogues, juristes, activistes i ciutadania per mostrar que aquests animals no participen en una festa, sinó que són maltractats i obligats a desfilar com esclaus en condicions plenes d’estímuls negatius, carregues, soroll i estrès constant.

Els cavalls expressen el dolor amb senyals com ulls desorbitats, tensió facial, moviments repetitius, baves, resistència, bloqueig i por. Quan aprens a mirar, ja no pots deixar de veure-ho en qualsevol Tres Tombs que encara se celebra a Catalunya.

Els Tres Tombs formen part d’una cultura que cal revisar, perquè respectar la tradició no vol dir repetir-ho tot sense qüestionar res. Vol dir tenir la capacitat d’adaptar-la a una societat més ètica, més conscient i més respectuosa amb tots els animals.

Les festes populars han d’evolucionar, no quedar atrapades en pràctiques que normalitzen el patiment i la violència. Cap tradició pot justificar l’ús d’animals per entreteniment.

Veure Desmuntant els Tres Tombs és necessari. I després de veure’l, la pregunta és inevitable: quin sentit té continuar celebrant una festa basada en l’explotació d’éssers sensibles?

@intercids

El nou documental “The Dying Trade” de Jack Hancock-Fairs, activista vegà conegut com a Humane Hancock, explora l’impacte psicològic que el treball als escorxadors té sobre les persones que hi treballen. Ho fa a partir d’una història profundament personal: la relació entre el mateix director i el seu pare, treballador d’escorxador durant anys.

La pel·lícula no busca demonitzar els treballadors, sinó mostrar com un sistema basat en la mort industrialitzada d’animals també deixa ferides humanes: trauma, dissociació, malestar moral, estratègies de supervivència emocional i, en molts casos, una normalització forçada de la violència.

Un dels testimonis del documental ho resumeix amb una frase colpidora: “per continuar treballant-hi, has de convertir-te en un robot”.

Els escorxadors no només són espais de patiment animal. També són espais de degradació humana, on la violència es converteix en rutina i on moltes persones acaben atrapades en un sistema que les desconnecta de la seva pròpia sensibilitat.

Parlar de veganisme és parlar d’un model de societat més just, més compassiu i més coherent. Un món sense explotació animal també és un món amb menys violència per a tothom.

The Dying Trade s’ha estrenat el passat 13 de maig a YouTube i trobeu en enllaç directe a la nostra bio.

#BUFF2026 #TheDyingTrade

Extraballadors de Puy du Fou España denuncien que el parc temàtic de Toledo va mantenir durant anys una zona d’enterrament d’animals morts dins del recinte.

Segons la investigació publicada per elDiario.es, oques, cabres, ovelles, gallines, conills i altres animals haurien estat enterrats pels mateixos treballadors, sense registre adequat ni intervenció d’un gestor autoritzat. També s’hi denuncien irregularitats en el cens d’animals, maltractament, lesions, animals deixats agonitzar i subministrament de pinso en mal estat.

Puy du Fou afirma que no té constància d’aquestes pràctiques i defensa que segueix els protocols legals. Però els testimonis, les captures de missatges i la documentació consultada pel mitjà apunten a una realitat greu que exigeix una investigació independent i transparent.

No ens sorprèn que en un espai on encara s’utilitzen animals per fer espectacles, sense respectar els seus drets ni els principis més bàsics de l’ètica animal, puguin aparèixer denúncies de maltractament, negligència i gestió opaca com les que ara s’han destapat. Demanem a les institucions competents que investiguin els fets amb rigor, depurin responsabilitats i sancionin qualsevol pràctica contrària al benestar i a la dignitat dels animals.

Avui comença a Madrid el judici pel cas Vivotecnia, un dels escàndols més greus de maltractament animal en laboratoris a l’Estat espanyol.

Per primera vegada, un laboratori d`experimentació animal s`asseu a la banqueta per maltractament. El cas va sortir a la llum el 2021, després de la difusió d’unes imatges gravades durant 18 mesos per una treballadora infiltrada. Les gravacions mostraven pràctiques denunciades com a extremadament cruels i fora de la legalitat contra animals utilitzats en experimentació.

En el procediment s’acusa dos treballadors del laboratori per delictes de maltractament animal. FAADA i AnimaNaturalis exerceixen l’acusació popular i demanen per a cadascun d’ells un any de presó i tres anys d’inhabilitació per treballar amb animals i per a la seva tinença: la pena màxima possible en aquest cas.

Cap context científic pot justificar el patiment, la violència ni la reducció dels animals a simples instruments d’experimentació.

Brasil ha aprovat a la Comissió de Constitució, Justícia i Ciutadania de la Cambra dels Diputats el Projecte de Llei 90/2020, que prohibeix la producció i la comercialització d’aliments obtinguts mitjançant alimentació forçada d’animals, inclòs el foie gras.

Si el text arriba finalment a sanció presidencial, Brasil es podria convertir en el primer país d’Amèrica Llatina a prohibir per llei federal tant la producció com la venda de foie gras.

El foie gras s’obté mitjançant el gavatge: ànecs i oques són alimentats a la força amb tubs introduïts per la gola fins a provocar una hipertrofia patològica del fetge. El resultat és un òrgan malalt convertit en producte de luxe.

Segons Igualdad Animal, al Brasil només s’han identificat tres granges productores, i el quilo de foie gras pot arribar a costar prop de 2.000 reals. La campanya per acabar amb aquesta pràctica suma més de sis anys de treball i més de 288.000 signatures.

Mentrestant, Espanya continua sent un dels últims països d’Europa que permet l’alimentació forçada per produir foie gras, juntament amb França, Hongria, Bulgària i la regió valona de Bèlgica. Cada any, prop d’un milió d’ànecs i oques són sotmesos a aquesta pràctica a l’Estat espanyol.

Recordem que el foie gras no és cultura, ni luxe, ni gastronomia: és violència normalitzada contra animals que senten, pateixen i volen viure.

Photo credits: Alex Guillaume

Exemples d’on obtenir proteïnes: tofu, tempeh, seitan, mongetes, llenties, cigrons, soja texturitzada, granulat de pèsol o edamame, el teu cos rep tot el que necessita.

📩Si tens alguna consulta sobre nutrició i/o alimentació, escriu-nos, i deixa’t assessorar per la nostra dietista nutricionista Sara Torra.

*Els valors de la soja texturitzada i del granulat de pèsol són en producte sec, mentre que els valors de les llenties, mongetes i edamame corresponen al producte ja cuinat.

Espanya té en tràmit la Proposició de Llei 122/000202 per prohibir l’aqüicultura amb pops. El text, publicat al BOCG el 20 de juny de 2025 i presentat pels grups SUMAR, Republicano i Mixto, planteja modificar la Llei 23/1984 de Cultius Marins per prohibir la cria en captivitat de pops amb finalitats de consum o altres usos productius, així com la comercialització de pops procedents d’aquestes granges.

És una iniciativa important per intentar frenar aquesta indústria abans que s’implanti a l’Estat espanyol. Els pops són animals salvatges, solitaris i amb una enorme complexitat cognitiva i conductual. La ciència ha documentat la seva memòria, curiositat, capacitat d’exploració, aprenentatge, resolució de problemes i ús d’eines. També hi ha evidència que experimenten dolor físic i emocional, por i patiment.

Per això, convertir-los en una nova espècie de producció intensiva és especialment greu. El confinament i l’amuntegament provcarien lesions, malalties, agressions entre individus i automutilacions. La ramaderia intensiva del mar és la mateixa lògica d’explotació traslladada sota l’aigua.

Seguirem atentes a l’evolució d’aquesta proposició de llei i a les decisions polítiques que se’n derivin, perquè cap nova indústria hauria de construir-se sobre el confinament, el patiment i la mort d’altres animals.

Avui volem recordar que l’amor, la protecció i el vincle entre una mare i les seves cries és un sentiment universal. Les vaques, les truges, les ovelles i totes les mares del món animal estimen, senten i lluiten per les seves famílies, com qualsevol altre mare.

El veganisme reconeix aquest amor i rebutja una indústria que el trenca cada dia.

Per totes les mares de totes les espècies.

💚

Tornem a la Fira Modernista de Terrassa amb La Taverna Obrera!

Després de l’èxit de l’any passat, tornem a la Torre del Palau amb una proposta única: una taverna inspirada en la Terrassa obrera de l’època modernista, amb ambientació històrica, esperit popular i una cuina 100% vegetal que connecta tradició i sostenibilitat.

La Taverna Obrera és un lloc de trobada, amb l’essència de les antigues tavernes populars, la memòria de la classe treballadora terrassenca i una mirada actual cap a un futur més just, conscient i plant-based.

Ens veiem el 9 i 10 de maig a la Torre del Palau!