Durant dècades, la societat ha classificat alguns animals sota l’etiqueta d’“animals de granja”, com si aquest nom fos suficient per justificar tot el que se’ls fa. Com si néixer amb aquesta etiqueta els condemnés a existir únicament per ser explotats, empresonats, mutilats o convertits en menjar, sense que calgui fer-se cap altra pregunta.
A través d’una selecció de documentals, volem convidar-vos a acostar-vos a la realitat d’aquests animals, a conèixer les seves històries i a entendre qui són més enllà del paper que el sistema els ha assignat. Documentals que no edulcoren ni maquillen, sinó que mostren allò que la indústria càrnia i làctia, juntament amb els seus lobbies, han treballat durant anys per mantenir fora de la mirada pública.
Mirar aquesta realitat no és fàcil ni còmode. Però és necessari. Perquè només quan mirem de cara el que passa podem entendre fins a quin punt hem normalitzat una violència estructural contra éssers vius que senten, pateixen, estableixen vincles i tenen una voluntat clara de viure.
Creiem que apropar-se a aquestes històries és un pas imprescindible per construir una consciència crítica i responsable. I potser també és el punt d’inflexió que ajuda algunes persones a deixar de percebre els animals com objectes o recursos, i començar a reconèixer-los com individus.
Conèixer la realitat és un acte de responsabilitat, és el primer pas cap al canvi.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Indonèsia ha prohibit definitivament tots els passejos amb elefants a tot el país, una mesura que entra en vigor a inicis de 2026 i que arriba pocs mesos després que PETA Asia exposés greus casos d’explotació en tres instal·lacions turístiques de Bali. Les investigacions van documentar elefants encadenats durant hores, sotmesos a entrenaments basats en la violència, privació de llibertat i obligats a carregar turistes com a part d’un negoci lucratiu disfressat d’“experiència cultural”.
Els informes mostren que aquests animals, extremadament intel·ligents i socials, patien estrès crònic, lesions físiques i comportaments de trauma, conseqüència directa d’un sistema que els tracta com a objectes i no com a éssers vius. La pràctica dels passejos amb elefants implica, de manera sistemàtica, trencar els seus vincles socials, controlar-los amb por i anul·lar completament les seves necessitats naturals.
Amb aquesta decisió, Indonèsia es converteix en el primer país d’Àsia a eliminar completament aquesta activitat a escala nacional. És un precedent clau que demostra que el turisme no pot justificar el patiment animal i que les polítiques públiques poden i han de posar límits clars a la crueltat.
Celebrem aquest pas endavant i reclamem que altres països segueixin el mateix camí. El futur del turisme ha de ser ètic, responsable i lliure d’explotació.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Si diem que estimem, fem-ho amb coherència. Defensem la vida, la llibertat i el dret a existir de tots els animals.
💚
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
La Plataforma NAC · No a la Caza, ha convocat per al pròxim diumenge 1 de febrer de 2026 una manifestació internacional contra la caça i el maltractament animal, coincidint amb el Dia Internacional del Galgo. La mobilització tindrà lloc de manera simultània en més de 70 ciutats d’Espanya i a nivell internacional per exigir el fi de la caça amb gossos i de la caça en totes les seves formes.
La convocatòria denuncia que la caça amb gossos, especialment amb galgos, podencs i altres races, continua causant un patiment sistemàtic, abandonament i mort de milions d’animals i que la legislació actual deixa aquests animals en un buit legal de protecció, especialment després de l’exclusió dels gossos de caça de la llei de benestar animal i altres normatives recents.
Aquesta protesta anual, que es celebra de manera ininterrompuda des de fa més d’una dècada, compta amb el suport de centenars d’entitats de defensa animal i reflecteix el creixement de la indignació social davant la normalització de la violència contra animals en nom de la “tradició” o l’oci.
Fem una crida a participar activament en totes les concentracions que es duguin a terme, a fer escoltar la veu dels animals i a exigir canvis legals reals que protegeixin tots els animals sense excepcions.
Perquè la caça no és cultura ni esport: és violència.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Imaginem per un moment que separar una mare del seu fill fos considerat normal. Que el plor, la cerca desesperada, l’angoixa i la pèrdua formessin part d’un procés acceptat, invisible, quotidià. A la indústria làctia, això no és una hipòtesi: és la base del sistema.
Les vaques són inseminades repetidament perquè produeixin llet, i els seus vedells els són arrabassats poques hores o dies després de néixer. La separació és deliberada i traumàtica. Les mares bramen durant dies, busquen els seus fills. Els petits són confinats sols, engreixats o destinats a l’escorxador. Tot perquè la llet que hauria de nodrir el vedell pugui ser venuda.
Hem normalitzat aquesta violència i ens han fet creure que era sa beure llet, que fins i tot ens aportava algun benefici.
Reflexionar sobre aquesta separació és mirar de cara una barbàrie que hem decidit no veure. I entendre que triar alternatives vegetals és una manera clara i directa de posar fi a aquesta violència.
Fes el pas: no és només un got de llet, és una vida arrencada i una família destruïda.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
El Parlament escocès ha aprovat el 28 de gener de 2026 una llei que farà obligatori instal·lar swift bricks en tots els edificis nous per ajudar aus com els falciots (Apus apus), que es troben en un fort declivi poblacional.
Aquests petits blocs integrats a les façanes permeten que les aus urbanes tornin a trobar espais on niar, una possibilitat que l’arquitectura moderna els ha anat eliminant durant dècades. No és una mesura simbòlica: és una acció concreta, viable i efectiva per combatre la pèrdua de biodiversitat a les ciutats.
Els falciots han perdut més del 60% de la seva població des de mitjans dels anys noranta. No per una fatalitat natural, sinó perquè hem segellat edificis, tapat esquerdes, aïllat façanes i dissenyat entorns urbans pensant exclusivament en les necessitats humanes. Aquesta llei parteix d’una evidència clara: si hem creat el problema, tenim la responsabilitat de posar-hi solucions.
Integrar la vida al disseny urbà és ara una obligació. Escòcia fa un pas valent i coherent, demostrant que la convivència amb altres espècies es pot legislar i aplicar amb criteri i sentit comú. Protegir els animals no és només evitar fer-los mal. És garantir-los espai i això també es construeix.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Aquests són els broilers, pollastres criats per a carn en sistemes d’explotació intensiva. Animals seleccionats genèticament per créixer de manera desmesurada en poques setmanes, fins al punt que molts amb prou feines poden aguantar el seu propi pes. Viuen amuntegats, sense llum natural, sense espai, sense cap possibilitat d’expressar un comportament mínimament natural.
La seva vida és curta i està completament planificada: néixer, créixer de pressa, patir i morir. No hi ha diumenges, ni tradicions, ni plats “innocents” per a ells. Només una cadena industrial que converteix éssers vius en nuggets, aletes o rostits, amagant el patiment darrere d’envasos i publicitat amable.
Hem normalitzat aquesta violència fins al punt de no veure els animals, només el producte final. Però darrere de cada mos hi ha una vida que volia viure, sentir, moure’s i ser respectada. No és exageració, és realitat documentada.
Reflexionar sobre els broilers és qüestionar un sistema que tracta la vida com a mercaderia. I entendre que triar alternatives vegetals no és una renúncia, sinó una manera directa de deixar de participar en aquest patiment massiu. Perquè no són dinars. Són vides.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
El que ha passat aquest dissabte a la Torre d’En Besora (Castelló) no és una anècdota ni una imatge graciosa. És maltractament animal. Durant un concert, Leticia Sabater va aparèixer a l’escenari pujada damunt d’un poni, en un espai tancat, amb música alta, llums, crits i un públic celebrant-ho com si formés part de l’espectacle. Un animal convertit en atrezo. Un ésser viu exposat a estrès, por i patiment per generar rialles i vídeos.
Però la responsabilitat principal no és només de qui es puja a l’animal. Recau, sobretot, en els organitzadors, que decideixen, permeten i legitimen aquest tipus d’accions. Són ells qui autoritzen que un animal sigui utilitzat com a objecte d’entreteniment, sense tenir en compte el seu benestar.
Això és inacceptable. L’explotació d’animals en espectacles no té cabuda en una societat que es vol moderna i conscient.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Els camells i els dromedaris no són atraccions ni mitjans de transport. Són individus sensibles, capaços de sentir emocions, patir i voler viure.
Condemnem fermament qualsevol ús i abús d’aquests animals, especialment la seva explotació dins de la indústria turística. En moltes zones del món encara són obligats a transportar persones en condicions extremes, sotmesos a violència, privacions i maltractaments sistemàtics per satisfer una idea falsa d’“experiència exòtica”.
Cada vegada que acceptem un passeig en camell o dromedari ofert per un operador turístic, ens convertim en còmplices d’aquest patiment.
Tots i totes tenim una responsabilitat directa: rebutjar aquests serveis és un acte ètic, necessari i urgent.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Aquesta setmana ha estat clau per a la protecció dels drets de la infància a Espanya.
El Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides ha abordat, durant l’examen a l’Estat espanyol, els riscos greus associats a la participació i exposició de nens, nenes i adolescents a activitats violentes.
Arran dels informes presentats per CoPPA (Coordinadora de Professionals per a la Prevenció d’Abusos), el Comitè ha analitzat, d’una banda, els perills de la participació de menors en activitats de caça amb armes de foc, i de l’altra, la exposició de la infància a la violència inherent a la tauromàquia i a altres espectacles amb animals.
Els experts han reiterat la seva preocupació per l’impacte que aquestes pràctiques poden tenir en el desenvolupament emocional, psicològic i físic dels infants, i han recordat que l’exposició normalitzada a la violència vulnera els principis de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, ratificada per Espanya.
Que un organisme de les Nacions Unides torni a posar el focus en aquesta qüestió evidencia que la protecció de la infància no pot ser compatible amb la normalització de la violència, ni cap a les persones ni cap als animals.
Reclamem mesures clares i efectives perquè cap infant sigui exposat, educat o socialitzat en pràctiques basades en el patiment i la violència. La protecció de la infància és una obligació, no una opció.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Hem normalitzat parlar dels animals com si fossin recursos, símbols o tradicions, i aquesta normalització amaga una veritat essencial: per a cada animal, la seva vida és única i irrepetible. No hi ha segones oportunitats ni vides de recanvi. I mentre per a la majoria, malauradament, això continua sent costum, negoci o entreteniment, per als animals és por, dolor i pèrdua definitiva.
Aquesta mirada ètica ha estat central en la trajectòria de Jill Robinson, activista britànica i fundadora d’Animals Asia, una de les organitzacions de referència mundial en la lluita contra el maltractament animal. Des de fa dècades, Robinson ha treballat per posar fi a pràctiques extremadament cruels, com l’extracció de bilis d’óssos, i per recordar-nos que els animals no són mitjans, sinó individus amb interessos propis.
El seu treball ens interpel·la directament com a societat. Ens obliga a preguntar-nos fins a quin punt estem disposats a continuar acceptant sistemes que trepitgen vides alienes per comoditat, tradició o benefici econòmic. La compassió real comença quan deixem de mirar cap a una altra banda i assumim la responsabilitat de les nostres decisions.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
La Diputació de Badajoz ha anunciat recentment la incorporació d’un psicòleg a l’Escola de Tauromàquia amb l’objectiu d’oferir suport emocional als alumnes, ajudar-los a gestionar la pressió psicològica i reforçar la seva “preparació mental” en el procés de formació com a futurs toreros.
Estem davant d’una alarma molt greu. La tauromàquia és una pràctica basada en la violència, el patiment extrem i la mort d’animals. Cap acompanyament psicològic pot desvirtuar el fet que l’aprenentatge que s’imparteix consisteix a dominar tècniques per fer mal a un ésser sensible com a part d’un espectacle.
La mateixa Diputació ha anunciat la creació d’un programa de beques mensuals de 500 euros per a l’alumnat de l’Escola de Tauromàquia, prioritzant la situació econòmica i social de les famílies. Això implica la destinació directa de diners públics a la promoció i professionalització d’aquesta activitat.
Denunciem que les institucions continuïn invertint recursos públics en escoles i programes que normalitzen la violència contra els animals, en lloc de destinar-los a educació, cultura i oportunitats formatives lliures de crueltat.
Photo credits: Santi Garcia
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Els pròxims caps de setmana, a molts municipis tornaran a celebrar els Tres Tombs, una festa que, sota el pretext de la tradició i la festivitat de Sant Antoni Abat, continua utilitzant animals, principalment cavalls, exposant-los a situacions d’estrès extrem, soroll, aglomeracions i riscos greus per a la seva salut i la seva vida.
No es tracta d’una opinió ni d’un debat ideològic. És un fet àmpliament documentat que aquest tipus de celebracions provoquen episodis d’angoixa, desorientació, caigudes, accidents i, en alguns casos, la mort dels animals per col·lapse o atacs cardíacs. Els signes d’estrès en els èquids són visibles i coneguts, i ignorar-los és una decisió conscient.
Les tradicions no són intocables. Evolucionen o han de desaparèixer quan entren en conflicte amb els drets dels animals. Continuar celebrant els Tres Tombs tal com es celebra avui, no és preservar cultura: és perpetuar una forma de maltractament animal normalitzada.
Cal avançar cap a models culturals compatibles amb el respecte i l’empatia amb els animals, que no poden continuar pagant el preu de la inacció institucional.
➡️hi han molts municipis que ja no celebren els Tres Tombs, com Begues, Les Franqueses del Vallés, Tona, Gavà o Calonge i, encara que no prenguessin la decisió per motius ètics, celebrem la decisió i esperem que serveixi com a punt d’inflexió per repensar aquesta festivitat.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #animalsrights
✨BONES NOTÍCIES✨
Després de dies d’incertesa i de recerca per recuperar en Boro, desaparegut durant el tràgic accident de tren a Adamuz (Còrdova), ha estat localitzat viu per equips de rescat i ja està amb la seva família. Aquest moment aporta una llum d’esperança enmig d’una situació profundament difícil marcada per pèrdues i dolor.
La història de Boro ens recorda que els animals són part de les famílies i de les nostres vides; la seva seguretat, la seva recerca i el seu benestar importen. Gràcies a totes les persones, organitzacions i equips de rescat que han treballat incansablement per aquest retrobament.
Aquest final feliç ens reafirma en la importància de donar veu i suport als animals en totes les circumstàncies, i en com la solidaritat col·lectiva pot marcar la diferència. Gràcies a tothom que ha compartit, cercat i esperat amb esperit humà i compassiu.
Photo credits: Plan_INFOCA
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Defensem la vida, la llibertat i el dret a existir de tots els animals.
Comparteix el missatge si tu també estàs d’acord!
💚
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
La matinada del 25 de desembre de 2025, la junta directiva de la protectora d’animals APAN (Associació Protectora d’Animals de l’Anoia), situada a Òdena, va comunicar per WhatsApp(a les 5.07 del mati) l’expulsió immediata de tot el voluntariat, sense explicacions ni possibilitat de diàleg.
Més de 30 persones voluntàries, algunes amb fins a 18 anys de dedicació, sostenien una part clau del refugi: el benestar emocional dels animals, la seva socialització i la difusió que feia possibles les adopcions.
Amb aquesta decisió, el refugi s’ha quedat sense voluntariat regular i sense canals efectius de difusió, fet que està provocant que molts animals passin més temps del necessari tancats en gàbies i amb menys oportunitats d’adopció.
Les queixes no provenen només del voluntariat expulsat. Adoptants, persones sòcies i col·laboradores han expressat públicament la seva preocupació. No és un conflicte puntual, sinó una situació que afecta directament els animals.
Davant la gravetat dels fets, els mitjans han fet ressò del cas, posant el focus en unes conseqüències que recauen sobre qui no pot defensar-se.
La gran i única prioritat ha de ser el benestar dels animals. Qualsevol decisió que no posi això al centre falla en l’essencial, perquè els animals són els únics que en pateixen les conseqüències.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Cada any, milers de guineus són abatudes a l’Estat espanyol sota el pretext del “control poblacional”. A escala europea, la xifra s’enfila a milers de guineus mortes anualment, especialment a països com França, Alemanya, Regne Unit o els països nòrdics, on la caça i la captura continuen plenament normalitzades.
A més de la caça, les guineus encara són criades o capturades per a la indústria pelletera, una pràctica cruel que implica gàbies, trampes i mètodes de sacrifici dissenyats per no malmetre la pell. Tot això per fabricar abrics i accessoris absolutament prescindibles.
Les guineus són animals intel·ligents, socials i essencials per a l’equilibri dels ecosistemes. Continuar perseguint-les, torturant-les o matant-les per oci o moda és violència institucionalitzada.
Cap abric o qualsevol altre peça de roba val una vida i cap tradició justifica aquesta crueltat.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
La no-celebració dels Tres Tombs a Terrassa aquest 2026 obre, vulguem o no, un espai necessari per a la reflexió.
Més enllà dels motius organitzatius que s’han exposat, hi ha una qüestió de fons que no es pot ignorar: els animals no haurien de ser utilitzats com a eines, com a instruments ni com a elements decoratius, ni en festes ni en feines. És una pràctica del passat que una societat contemporània ja hauria d’haver abandonat del tot.
Cap tradició, cap folklore i cap costum pot justificar avui l’explotació d’éssers vius que senten, pateixen i no han escollit participar-hi. Sota cap concepte i en cap circumstància.
Estem convençudes que moltes d’aquestes celebracions podrien reinventar-se sense animals, preservant el component cultural o simbòlic sense causar dany ni submissió. En aquest cas, sí, parlaríem de cultura viva i adaptada al temps present, no d’una herència acrítica del passat.
Potser aquesta aturada dels Tres Tombs pot servir precisament per això: per repensar, renovar i imaginar propostes festives alineades amb els valors d’una societat que vol avançar demostrant empatia, respecte i justícia cap als animals.
➡️La decisió és deguda a la manca de patrocinadors, recursos i efectius com als motius per a la seva cancel·lació, i l’entitat organitzadora no confirma si es tracta d`un comiat temporal o definitiu.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
El passat 12 de gener, un camió carregat de pollastres vius va bolcar a Tuscaloosa, a l’estat d’Alabama (EUA), i els animals van quedar escampats per l’autopista. Durant uns instants van córrer lliures. Poc després, van ser acorralats de nou i el seu destí no va canviar.
A partir d’aquest fet real, PETA Latino ha creat un vídeo d’animació pensat per apropar a infants i persones adultes la realitat que viuen milions de pollastres cada dia, sense recórrer a imatges violentes. Una eina pedagògica per explicar, amb sensibilitat, què hi ha darrere del que sovint es presenta com a “normal”.
No normalitzeu la matança de pollastres. Sovint es presenta la seva carn com una cosa “menor”, gairebé diferent de la d’una vaca o d’un porc, com si el seu patiment comptés menys o com si no fos una mort real. Però els pollastres són animals sensibles, amb por, memòria i ganes de viure. No són “carn blanca”, ni un producte neutre: són individus als quals se’ls pren la vida.
Només el veganisme és el camí real per deixar de fer mal als altres animals d’aquest planeta.
Reflexionem. I decidim amb el cor.
Video credit @officialpetalatino
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
En Boro ha desaparegut després de l’accident de tren a Adamuz (Còrdova). És el gos de l’Ana, una de les víctimes, i enmig d’una situació ja profundament dolorosa, ara també viu l’angoixa de no saber on és el seu company. En Boro és part de la seva família i trobar-lo és urgent.
Els contactes habilitats són: 606141379, 691197973.
Demanem la màxima difusió possible. En situacions com aquesta, la col·laboració de la gent pot marcar la diferència entre perdre’l o poder-lo recuperar. L’Ana necessita retrobar la seva família.
Instagram de la persona que ha llançat la búsqueda: @andreariassss
🙏🏻
Autor: Torbjorn Ekelund
Elogi dels camins és un assaig on l'autor porta al lector en un viatge personal i fascinant per la història dels camins: des dels primers humans que varen veure's obligats a migrar fins al moment actual.
19,00 €
Input your search keywords and press Enter.
Associació Vegana de Catalunya © 2025
