VEGAN FEST 2026 EXHIBITOR PRE-REGISTRATION
Veronika és una vaca de 13 anys que viu a Nötsch im Gailtal, a la regió de Caríntia (Àustria). Un equip de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena ha documentat el seu comportament en un estudi publicat a la revista científica Current Biology el 19 de gener passat.
Durant diverses sessions, els investigadors van observar com Veronika utilitza eines de manera intencional i flexible: escull branques o una escombra, les subjecta amb la boca i adapta el punt de subjecció i l’extrem utilitzat segons la part del cos que vol gratar. L’estudi descriu capacitats de planificació, adaptació a l’objectiu i control motor, i recull desenes d’usos funcionals diferents.
Els autors presenten aquest comportament com el primer cas documentat d’ús versàtil d’eines en bovins, una capacitat que fins ara s’atribuïa principalment a primats o a determinades aus.
Això no és un descobriment, sinó una confirmació que les vaques entenen, senten, recorden i són plenament conscients. El que sempre ha faltat no és evidència, sinó voluntat per assumir les implicacions ètiques. Mentre la ciència posa per escrit allò que ja era evident, milions d’animals continuen sent explotats cada dia a la ramaderia i utilitzats en espectacles com la tauromàquia. El coneixement avança, però la responsabilitat moral continua sent una assignatura pendent.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #vegannews
A Espanya aquest 2025/26 el llop continua sent objecte de matances legals, especialment al nord del Duero on s’ha retirat la protecció i es permet la cacera sota pretext de “gestió” o “conflicte amb ramats”.
Segons els censos oficials recents, les poblacions de llop a la península són reduïdes i fragmentades, i malgrat això es segueixen autoritzant batudes, eliminacions i permisos de caça. Això passa a regions com Astúries, Cantàbria o Castella i Lleó, on policies i governs han donat llum verda a la matança d’exemplars, incloses femelles embarassades i llobes que acabaven de parir, deixant cries condemnades a morir sense cap possibilitat de supervivència, sota l’excusa de “mantenir equilibri”.
Aquest tipus de decisions no són gestió ecològica, sinó permisivitat institucional davant la violència vers una espècie que té dret a viure i a complir el seu paper en els ecosistemes. Un país que normalitza la mort de llops, animals socials, intel·ligents i essencials per a la salut dels boscos i muntanyes, perd consciència i empatia.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #vegannews
El documental Tardes de soledad (2024), dirigit pel cineasta català Albert Serra, ha estat guardonat amb el Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental i amb el premi al millor muntatge a la gala dels Premis Gaudí 2026, celebrada el 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
La pel·lícula se centra en la figura del torero Andrés Roca Rey i retrata la tauromàquia com a pràctica cultural. Considerem profundament preocupant que una institució cultural pública premiï una obra que gira entorn d’una activitat basada en el patiment, la tortura i la mort d’animals per entreteniment.
La tauromàquia és una pràctica cada vegada més qüestionada a nivell internacional per motius ètics i de benestar animal, i ha estat progressivament abandonada o restringida en nombrosos països. En aquest context, resulta incoherent que, a casa nostra, no només continuï existint, sinó que sigui legitimada i celebrada mitjançant premis institucionals.
Mentre molts documentals i projectes culturals treballen per visibilitzar la violència estructural contra els animals —en granges, laboratoris o altres espais d’explotació— i contribuir a una consciència social més crítica, veure com es premia el relat d’una pràctica de maltractament animal és un pas enrere.
La cultura no pot desvincular-se de la responsabilitat ètica. Premiar la representació d’una violència real sobre animals no és neutral, ni innocent. És una decisió que envia un missatge equivocat a la societat.
Cada any, milers d’animals esperen una llar en refugis o cases d’acollida. Alguns són cadells, i altres porten anys esperant que arribi el seu moment. Tots ells porten una història que no han triat i una mirada que només demana una oportunitat.
#adopta #adoptadog #adoptaysalvaunavida #adoptacat
El Ministeri de Joventut i Infància ha proposat una reforma de la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència davant la Violència (LOPIVI) per prohibir l’accés de menors de 18 anys a espectacles on s’exerceixi violència contra animals, com “corrida de toros” i altres esdeveniments similars.
La proposta respon a una recomanació expressa del Comitè dels Drets de l’Infant de l’ONU, que ja l’any 2018 va advertir l’Estat espanyol dels efectes nocius que l’exposició a la violència animal pot tenir en el desenvolupament emocional i psicològic dels infants, especialment pel que fa a l’empatia i la normalització del patiment aliè com a entreteniment.
Des del ministeri s’argumenta que la protecció de la infància ha d’estar per sobre de qualsevol tradició i que cap activitat cultural pot justificar la normalització de la violència davant dels infants. La reforma encara es troba en fase de proposta i haurà de ser debatuda i aprovada en el marc legislatiu corresponent.
Aquesta iniciativa és un pas necessari i coherent, però insuficient. La violència contra els animals no és menys violència perquè sigui legal o tradicional, ni deixa de ser-ho quan es produeix davant d’un públic adult. Protegir la infància és essencial, però també ho és qüestionar un model que continua explotant animals com a forma d’oci.
Avançar cap a una societat més justa passa per educar en el respecte a tots els éssers vius i per deixar de legitimar pràctiques que banalitzen el patiment animal, sigui quin sigui el públic que les observa.
Photo credits: Carlos Barba
Les paraules de Billie Eilish posen nom a un moment clau: el de la presa de consciència. Informar-se canvia la mirada, i la mirada acaba transformant les decisions.
La Generalitat de Catalunya ha autoritzat la represa de les batudes de caça de porcs senglars a la zona de baix risc al voltant del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac després de més de dos mesos d’aturada a causa de la pesta porcina africana. Aquesta decisió s’ha pres a començaments de febrer de 2026, amb l’objectiu oficial de “reduir l’abundància de senglars” i “minimitzar el risc sanitari”.
La mesura permet novament la caça en 54 zones de caça situades a la denominada zona de baix risc, en un radi aproximat d’entre 10 i 20 km del focus inicial.
Reprendre batudes al voltant d’un espai natural protegit no és una resposta rigorosa ni eficaç davant un problema sanitari complex. Al contrari, consolida un model de gestió basat en la violència contra la fauna salvatge, posa en risc la biodiversitat i desvia l’atenció de mesures preventives i científiques reals.
La gestió de la fauna ha de fonamentar-se en criteris ecològics, responsabilitat pública i respecte per la vida. Convertir els animals en víctimes d’una mala planificació no és una solució. Exigim alternatives, transparència i una política coherent de convivència amb el medi natural.
REALITAT vs MARQUÈTING
La indústria alimentària, històricament dominada per lobbies carnis i lactis, ha construït durant dècades un relat amable per ocultar una realitat profundament violenta. Aquest relat no és innocent ni casual: és una estratègia comunicativa pensada per fer acceptable allò que, si es mostrés tal com és, generaria un rebuig social immediat.
Un exemple clar és La Vaca que Ríe (La Vache qui rit), una marca de formatge del Grup Bel (França) que presenta una vaca somrient, feliç, gairebé còmplice del producte que ven. Aquesta imatge no té res a veure amb la vida real de les vaques, però compleix perfectament la seva funció: desconnectar el consumidor de la realitat material que sosté el producte.
No estem davant d’una simple campanya publicitària, sinó d’un enginy comunicatiu dissenyat per modelar la nostra percepció i condicionar el nostre comportament. La publicitat actua com un mecanisme de modulació psicològica que neutralitza el conflicte moral: transforma la violència en normalitat, el patiment en abstracció i l’explotació en relat amable. Davant aquesta construcció simbòlica, la ment humana tendeix a acceptar la narrativa que redueix la incomoditat cognitiva i emocional.
Així és com opera el rentat de consciència col·lectiu. No s’informa, es maquilla. No s’explica, es distreu. En lloc d’afrontar la realitat, s’ofereixen imatges infantilitzades, somriures artificials i històries falsament innocents.
Quan una indústria necessita animals feliços als envasos, és perquè la realitat que amaga no es podria sostenir sense filtres. Informeu-vos, estudieu, qüestioneu, investigueu. Però no us enganyeu: l’única manera real de fer alguna cosa bona pels animals és tenir un estil de vida vegà.
Queda poc més d’un any perquè entri en vigor la prohibició total de la carn de gos a Corea del Sud. Si no hi ha canvis, el febrer de 2027 serà il·legal criar, matar, distribuir o vendre gossos per al consum humà al país.
Aquesta prohibició té una base legal clara: el 9 de gener de 2024, l’Assemblea Nacional sud-coreana va aprovar la llei (Act No. 20195 “Special Act on the End of Breeding, Slaughtering, Distribution, and Sale of Dogs for Food Purposes”) que posa fi a aquesta indústria, establint un període transitori de tres anys perquè granges, escorxadors i punts de venda tanquin definitivament. A partir de l’entrada en vigor, les infraccions comportaran multes elevades i penes de presó.
Malgrat això, avui encara existeix un mercat actiu de cria, venda i matança de gossos, i cada dia hi ha animals que continuen sent consumits. La llei no ha eliminat de cop una pràctica arrelada durant dècades, i els canvis, com gairebé sempre quan es tracta de drets animals, arriben lents, massa lents.
Tot i així, el pas demostra que allò que semblava intocable pot canviar quan hi ha pressió social, consciència i voluntat política. Ara queda el tram més difícil: assegurar que la prohibició s’apliqui de manera real i efectiva.
Photo credits: Korean K9 Rescue
L’ós rentador són individus sensibles, amb capacitat d’emocionar-se, patir i voler viure. No són joguines ni ornaments de “natura exòtica”.
Arreu del món són explotats de maneres que causen patiment: històricament, milions han estat caçats per la indústria de la pell; el seu pelatge s’ha utilitzat per a roba i complements que implicaven matances massives dins d’un comerç de pells altament lucratiu.
Avui dia també es troben com a animals de companyia i mascotes exòtiques, un mercat que perpetua la captura, el comerç i la tinença inadequada d’animals salvatges fora del seu entorn natural.
A causa de la seva adaptabilitat i de la introducció humana, en molts llocs són considerats espècie invasora, fet que comporta que siguin capturats i sacrificats per “controlar poblacions”, una altra forma de violència imposada per la gestió humana.
Recorda-ho: cada vegada que en vegis un presentats com a objecte de consum, roba, mascota o espectacle: la teva responsabilitat és no normalitzar el seu patiment ni el seu intercanvi com a producte.
Ser conscients vol dir rebutjar qualsevol forma d’ús o explotació dels mapaches i defensar el seu dret a viure lliures, amb dignitat i sense ser objecte de benefici humà.
En els darrers dies s’ha anunciat que Amsterdam “prohibeix la publicitat de carn”. La notícia té una base real, però cal explicar-la amb precisió.
L’Ajuntament d’Amsterdam ha aprovat una ordenança municipal sobre publicitat en espais públics, vinculada a les seves polítiques climàtiques.
➡️Des del gener de 2024, es prohibeixen anuncis de carn en suports gestionats pel mateix ajuntament.
➡️A partir de l’1 de maig de 2026, la mesura s’amplia i afectarà també tot el transport públic de la ciutat: tramvies, autobusos, trens, parades i estacions de metro i de tren. La prohibició inclou, a més, la publicitat de vols, vehicles de gasolina i dièsel i contractes de calefacció a gas.
Dit això, és important no sobredimensionar la mesura. Es tracta d’una norma local, amb un abast limitat, que no afecta la publicitat privada. Les marques poden continuar anunciant carn amb normalitat a internet, xarxes socials, televisió, premsa, esdeveniments, patrocinis i espais privats. A la pràctica, la publicitat de carn continua present a la majoria de canals comercials.
Celebrem que l’Ajuntament d’Amsterdam faci un pas en aquesta direcció i assumeixi responsabilitats en l’espai públic. Però mentre la publicitat del sector privat continuï intacta, l’impacte real és molt reduït i el missatge perd coherència. Si es vol abordar el problema de debò, caldria un plantejament global.
Photo credits: FoodFacts
Quan mirem una imatge, sovint hi projectem allò que el nostre context ens ha ensenyat a veure. Ens sembla natural estimar uns animals i menystenir-ne d’altres, però aquesta diferència no és real, sinó construïda.
Tots ells comparteixen la mateixa capacitat de sentir, de patir, d’establir vincles. El que canvia no és la seva naturalesa, sinó la nostra mirada.
Aprendre a veure sense filtres és el primer pas per viure amb coherència i compassió. Quan canviem la percepció, canvia el món.
A Mijas continua activa una de les formes d’explotació animal més normalitzades sota l’etiqueta de “tradició” turística: els burro-taxis. Rucs obligats a transportar persones dia rere dia, exposats a calor extrema, estrès i sobrecàrrega, convertits en atracció per a l’entreteniment humà.
Diverses entitats han plantejat solucions reals i viables per posar fi a aquesta pràctica i garantir una sortida digna per als animals. Tot i això, l’alcaldessa de Mijas, Ana Mata, està bloquejant qualsevol avanç cap al final d’aquest model, perpetuant una activitat que fa anys que és qüestionada tant des del punt de vista del benestar animal com de l’ètica més bàsica.
No estem parlant d’un conflicte entre economia i sensibilitat, sinó d’una decisió política clara: prioritzar el negoci per sobre de vides animals concretes. Cada ruc utilitzat com a burro-taxi és un individu que sent cansament, por i dolor. Cap relat folklòric pot justificar-ho.
El progrés no consisteix a maquillar l’explotació, sinó a tenir el coratge de posar-hi fi. El turisme del futur no pot basar-se en el patiment d’altres éssers vius. I el respecte als animals no és negociable.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Durant dècades, la societat ha classificat alguns animals sota l’etiqueta d’“animals de granja”, com si aquest nom fos suficient per justificar tot el que se’ls fa. Com si néixer amb aquesta etiqueta els condemnés a existir únicament per ser explotats, empresonats, mutilats o convertits en menjar, sense que calgui fer-se cap altra pregunta.
A través d’una selecció de documentals, volem convidar-vos a acostar-vos a la realitat d’aquests animals, a conèixer les seves històries i a entendre qui són més enllà del paper que el sistema els ha assignat. Documentals que no edulcoren ni maquillen, sinó que mostren allò que la indústria càrnia i làctia, juntament amb els seus lobbies, han treballat durant anys per mantenir fora de la mirada pública.
Mirar aquesta realitat no és fàcil ni còmode. Però és necessari. Perquè només quan mirem de cara el que passa podem entendre fins a quin punt hem normalitzat una violència estructural contra éssers vius que senten, pateixen, estableixen vincles i tenen una voluntat clara de viure.
Creiem que apropar-se a aquestes històries és un pas imprescindible per construir una consciència crítica i responsable. I potser també és el punt d’inflexió que ajuda algunes persones a deixar de percebre els animals com objectes o recursos, i començar a reconèixer-los com individus.
Conèixer la realitat és un acte de responsabilitat, és el primer pas cap al canvi.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Indonèsia ha prohibit definitivament tots els passejos amb elefants a tot el país, una mesura que entra en vigor a inicis de 2026 i que arriba pocs mesos després que PETA Asia exposés greus casos d’explotació en tres instal·lacions turístiques de Bali. Les investigacions van documentar elefants encadenats durant hores, sotmesos a entrenaments basats en la violència, privació de llibertat i obligats a carregar turistes com a part d’un negoci lucratiu disfressat d’“experiència cultural”.
Els informes mostren que aquests animals, extremadament intel·ligents i socials, patien estrès crònic, lesions físiques i comportaments de trauma, conseqüència directa d’un sistema que els tracta com a objectes i no com a éssers vius. La pràctica dels passejos amb elefants implica, de manera sistemàtica, trencar els seus vincles socials, controlar-los amb por i anul·lar completament les seves necessitats naturals.
Amb aquesta decisió, Indonèsia es converteix en el primer país d’Àsia a eliminar completament aquesta activitat a escala nacional. És un precedent clau que demostra que el turisme no pot justificar el patiment animal i que les polítiques públiques poden i han de posar límits clars a la crueltat.
Celebrem aquest pas endavant i reclamem que altres països segueixin el mateix camí. El futur del turisme ha de ser ètic, responsable i lliure d’explotació.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Si diem que estimem, fem-ho amb coherència. Defensem la vida, la llibertat i el dret a existir de tots els animals.
💚
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
La Plataforma NAC · No a la Caza, ha convocat per al pròxim diumenge 1 de febrer de 2026 una manifestació internacional contra la caça i el maltractament animal, coincidint amb el Dia Internacional del Galgo. La mobilització tindrà lloc de manera simultània en més de 70 ciutats d’Espanya i a nivell internacional per exigir el fi de la caça amb gossos i de la caça en totes les seves formes.
La convocatòria denuncia que la caça amb gossos, especialment amb galgos, podencs i altres races, continua causant un patiment sistemàtic, abandonament i mort de milions d’animals i que la legislació actual deixa aquests animals en un buit legal de protecció, especialment després de l’exclusió dels gossos de caça de la llei de benestar animal i altres normatives recents.
Aquesta protesta anual, que es celebra de manera ininterrompuda des de fa més d’una dècada, compta amb el suport de centenars d’entitats de defensa animal i reflecteix el creixement de la indignació social davant la normalització de la violència contra animals en nom de la “tradició” o l’oci.
Fem una crida a participar activament en totes les concentracions que es duguin a terme, a fer escoltar la veu dels animals i a exigir canvis legals reals que protegeixin tots els animals sense excepcions.
Perquè la caça no és cultura ni esport: és violència.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Imaginem per un moment que separar una mare del seu fill fos considerat normal. Que el plor, la cerca desesperada, l’angoixa i la pèrdua formessin part d’un procés acceptat, invisible, quotidià. A la indústria làctia, això no és una hipòtesi: és la base del sistema.
Les vaques són inseminades repetidament perquè produeixin llet, i els seus vedells els són arrabassats poques hores o dies després de néixer. La separació és deliberada i traumàtica. Les mares bramen durant dies, busquen els seus fills. Els petits són confinats sols, engreixats o destinats a l’escorxador. Tot perquè la llet que hauria de nodrir el vedell pugui ser venuda.
Hem normalitzat aquesta violència i ens han fet creure que era sa beure llet, que fins i tot ens aportava algun benefici.
Reflexionar sobre aquesta separació és mirar de cara una barbàrie que hem decidit no veure. I entendre que triar alternatives vegetals és una manera clara i directa de posar fi a aquesta violència.
Fes el pas: no és només un got de llet, és una vida arrencada i una família destruïda.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
El Parlament escocès ha aprovat el 28 de gener de 2026 una llei que farà obligatori instal·lar swift bricks en tots els edificis nous per ajudar aus com els falciots (Apus apus), que es troben en un fort declivi poblacional.
Aquests petits blocs integrats a les façanes permeten que les aus urbanes tornin a trobar espais on niar, una possibilitat que l’arquitectura moderna els ha anat eliminant durant dècades. No és una mesura simbòlica: és una acció concreta, viable i efectiva per combatre la pèrdua de biodiversitat a les ciutats.
Els falciots han perdut més del 60% de la seva població des de mitjans dels anys noranta. No per una fatalitat natural, sinó perquè hem segellat edificis, tapat esquerdes, aïllat façanes i dissenyat entorns urbans pensant exclusivament en les necessitats humanes. Aquesta llei parteix d’una evidència clara: si hem creat el problema, tenim la responsabilitat de posar-hi solucions.
Integrar la vida al disseny urbà és ara una obligació. Escòcia fa un pas valent i coherent, demostrant que la convivència amb altres espècies es pot legislar i aplicar amb criteri i sentit comú. Protegir els animals no és només evitar fer-los mal. És garantir-los espai i això també es construeix.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle
Aquests són els broilers, pollastres criats per a carn en sistemes d’explotació intensiva. Animals seleccionats genèticament per créixer de manera desmesurada en poques setmanes, fins al punt que molts amb prou feines poden aguantar el seu propi pes. Viuen amuntegats, sense llum natural, sense espai, sense cap possibilitat d’expressar un comportament mínimament natural.
La seva vida és curta i està completament planificada: néixer, créixer de pressa, patir i morir. No hi ha diumenges, ni tradicions, ni plats “innocents” per a ells. Només una cadena industrial que converteix éssers vius en nuggets, aletes o rostits, amagant el patiment darrere d’envasos i publicitat amable.
Hem normalitzat aquesta violència fins al punt de no veure els animals, només el producte final. Però darrere de cada mos hi ha una vida que volia viure, sentir, moure’s i ser respectada. No és exageració, és realitat documentada.
Reflexionar sobre els broilers és qüestionar un sistema que tracta la vida com a mercaderia. I entendre que triar alternatives vegetals no és una renúncia, sinó una manera directa de deixar de participar en aquest patiment massiu. Perquè no són dinars. Són vides.
—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle