Després de dies d’incertesa i de recerca per recuperar en Boro, desaparegut durant el tràgic accident de tren a Adamuz (Còrdova), ha estat localitzat viu per equips de rescat i ja està amb la seva família. Aquest moment aporta una llum d’esperança enmig d’una situació profundament difícil marcada per pèrdues i dolor.
La història de Boro ens recorda que els animals són part de les famílies i de les nostres vides; la seva seguretat, la seva recerca i el seu benestar importen. Gràcies a totes les persones, organitzacions i equips de rescat que han treballat incansablement per aquest retrobament.
Aquest final feliç ens reafirma en la importància de donar veu i suport als animals en totes les circumstàncies, i en com la solidaritat col·lectiva pot marcar la diferència. Gràcies a tothom que ha compartit, cercat i esperat amb esperit humà i compassiu.
La matinada del 25 de desembre de 2025, la junta directiva de la protectora d’animals APAN (Associació Protectora d’Animals de l’Anoia), situada a Òdena, va comunicar per WhatsApp(a les 5.07 del mati) l’expulsió immediata de tot el voluntariat, sense explicacions ni possibilitat de diàleg.
Més de 30 persones voluntàries, algunes amb fins a 18 anys de dedicació, sostenien una part clau del refugi: el benestar emocional dels animals, la seva socialització i la difusió que feia possibles les adopcions.
Amb aquesta decisió, el refugi s’ha quedat sense voluntariat regular i sense canals efectius de difusió, fet que està provocant que molts animals passin més temps del necessari tancats en gàbies i amb menys oportunitats d’adopció.
Les queixes no provenen només del voluntariat expulsat. Adoptants, persones sòcies i col·laboradores han expressat públicament la seva preocupació. No és un conflicte puntual, sinó una situació que afecta directament els animals.
Davant la gravetat dels fets, els mitjans han fet ressò del cas, posant el focus en unes conseqüències que recauen sobre qui no pot defensar-se.
La gran i única prioritat ha de ser el benestar dels animals. Qualsevol decisió que no posi això al centre falla en l’essencial, perquè els animals són els únics que en pateixen les conseqüències.
Cada any, milers de guineus són abatudes a l’Estat espanyol sota el pretext del “control poblacional”. A escala europea, la xifra s’enfila a milers de guineus mortes anualment, especialment a països com França, Alemanya, Regne Unit o els països nòrdics, on la caça i la captura continuen plenament normalitzades.
A més de la caça, les guineus encara són criades o capturades per a la indústria pelletera, una pràctica cruel que implica gàbies, trampes i mètodes de sacrifici dissenyats per no malmetre la pell. Tot això per fabricar abrics i accessoris absolutament prescindibles.
Les guineus són animals intel·ligents, socials i essencials per a l’equilibri dels ecosistemes. Continuar perseguint-les, torturant-les o matant-les per oci o moda és violència institucionalitzada.
Cap abric o qualsevol altre peça de roba val una vida i cap tradició justifica aquesta crueltat.
La no-celebració dels Tres Tombs a Terrassa aquest 2026 obre, vulguem o no, un espai necessari per a la reflexió.
Més enllà dels motius organitzatius que s’han exposat, hi ha una qüestió de fons que no es pot ignorar: els animals no haurien de ser utilitzats com a eines, com a instruments ni com a elements decoratius, ni en festes ni en feines. És una pràctica del passat que una societat contemporània ja hauria d’haver abandonat del tot.
Cap tradició, cap folklore i cap costum pot justificar avui l’explotació d’éssers vius que senten, pateixen i no han escollit participar-hi. Sota cap concepte i en cap circumstància.
Estem convençudes que moltes d’aquestes celebracions podrien reinventar-se sense animals, preservant el component cultural o simbòlic sense causar dany ni submissió. En aquest cas, sí, parlaríem de cultura viva i adaptada al temps present, no d’una herència acrítica del passat.
Potser aquesta aturada dels Tres Tombs pot servir precisament per això: per repensar, renovar i imaginar propostes festives alineades amb els valors d’una societat que vol avançar demostrant empatia, respecte i justícia cap als animals.
➡️La decisió és deguda a la manca de patrocinadors, recursos i efectius com als motius per a la seva cancel·lació, i l’entitat organitzadora no confirma si es tracta d`un comiat temporal o definitiu.
El passat 12 de gener, un camió carregat de pollastres vius va bolcar a Tuscaloosa, a l’estat d’Alabama (EUA), i els animals van quedar escampats per l’autopista. Durant uns instants van córrer lliures. Poc després, van ser acorralats de nou i el seu destí no va canviar.
A partir d’aquest fet real, PETA Latino ha creat un vídeo d’animació pensat per apropar a infants i persones adultes la realitat que viuen milions de pollastres cada dia, sense recórrer a imatges violentes. Una eina pedagògica per explicar, amb sensibilitat, què hi ha darrere del que sovint es presenta com a “normal”.
No normalitzeu la matança de pollastres. Sovint es presenta la seva carn com una cosa “menor”, gairebé diferent de la d’una vaca o d’un porc, com si el seu patiment comptés menys o com si no fos una mort real. Però els pollastres són animals sensibles, amb por, memòria i ganes de viure. No són “carn blanca”, ni un producte neutre: són individus als quals se’ls pren la vida.
Només el veganisme és el camí real per deixar de fer mal als altres animals d’aquest planeta.
En Boro ha desaparegut després de l’accident de tren a Adamuz (Còrdova). És el gos de l’Ana, una de les víctimes, i enmig d’una situació ja profundament dolorosa, ara també viu l’angoixa de no saber on és el seu company. En Boro és part de la seva família i trobar-lo és urgent.
Els contactes habilitats són: 606141379, 691197973.
Demanem la màxima difusió possible. En situacions com aquesta, la col·laboració de la gent pot marcar la diferència entre perdre’l o poder-lo recuperar. L’Ana necessita retrobar la seva família.
Instagram de la persona que ha llançat la búsqueda: @andreariassss
Ens hem acostumat a protegir i estimar alguns animals mentre n’ignorem molts altres que també s’enten, pateixen i volen viure. Aquesta divisió arbitrària no respon a cap criteri ètic, sinó a costums profundament arrelats.
Qüestionar-la és imprescindible si volem parlar de respecte real cap als animals. La compassió no pot acabar a la porta de casa ni limitar-se a les espècies que ens són familiars. La coherència comença quan ampliem la mirada i deixem d’acceptar aquesta doble moral com a normal.
Mondelēz International, la multinacional nord-americana fabricant de les galetes Oreo (fundades el 1912) i d’altres marques com Ritz o Triscuit, ha anunciat que posa fi a totes les proves en animals relacionades amb els seus productes i ingredients. La decisió s’ha fet pública el 13 de gener de 2026, després d’una campanya internacional impulsada per PETA i recolzada per més de 63.000 persones.
Fins ara, la política de l’empresa permetia una excepció per dur a terme experiments en animals sota el pretext de la “ciència nutricional”, tot i que aquestes proves no eren obligatòries per llei ni necessàries per garantir la seguretat alimentària. Aquests experiments incloïen assajos invasius en ratolins i altres animals.
Amb la nova política, Mondelēz elimina aquesta excepció i estableix una prohibició explícita de qualsevol tipus de prova en animals, aplicable a totes les seves marques i línies de producte.
Celebrem aquest pas com una petita gran victòria, però recordem que cap indústria alimentària necessita l’experimentació animal per avançar. El coneixement, la tecnologia i les alternatives ja existeixen. Totes les empreses alimentàries haurien de seguir aquest exemple i abandonar de manera definitiva i al 100 % qualsevol forma d’experimentació amb animals, tant directa com indirecta.
La llet no surt del supermercat. Surt del cos d’una vaca obligada a parir i separada de la seva cria, una vegada i una altra, perquè la seva llet no està pensada per alimentar el vedell, sinó el mercat.
A les vaques se les força a produir molt més del que el seu cos pot suportar i, quan ja no rendeixen prou, se les envia a l’escorxador. Tot això per un producte que no és necessari per al ser humà i que podem substituir fàcilment per begudes vegetals nutritives, fetes amb aliments reals i sense patiment.
Cada got de llet animal normalitza una violència quotidiana i invisible. Canviar-ho no és radical, és coherent. Deixar la llet és deixar d’acceptar que el cos d’una altra mare sigui explotat per costum.
Segons Humane World for Animals, en col·laboració amb Mercy For Animals i la Brazilian Vegetarian Society, diverses ciutats del Brasil estan ampliant programes d’alimentació vegetal a les escoles.
A Fortaleza, s’està preparant un projecte pilot amb plats plant-based adaptats a la cuina local amb potencial per transformar fins a 9 milions d’àpats anuals en opcions vegetals. El programa s’estén a altres ciutats del país. A Passo Fundo, el compromís municipal de reduir un 20% els productes d’origen animal permetrà la transició de 732.000 àpats anuals per a més de 18.300 estudiants de 75 escoles. A Rio de Janeiro, un projecte pilot en 15 escoles combina reducció de productes animals i formació a equips directius i de cuina. A Sobral, el projecte pilot ja funciona en 10 escoles i es preveu ampliar-lo a totes les 132 escoles. A Salvador, el programa ja consolidat des de 2022, continua sent referent, amb 10 milions d’àpats plant-based servits cada any a les escoles públiques.
Aquestes iniciatives mostren que la transformació dels sistemes alimentaris és possible, escalable i efectiva. Introduir alimentació vegetal a les escoles no és només una qüestió de salut o sostenibilitat, és una manera concreta de reduir la violència estructural contra els animals i educar les noves generacions en el respecte per la vida.
Els faisans no són objectes ni trofeus. Són animals salvatges amb capacitat de sentir, de relacionar-se i de voler viure.
Cada any, milers de faisans són criats expressament per ser alliberats i abatuts en caceres, una pràctica que converteix vides en simple entreteniment. Privats de llibertat, manipulats i utilitzats com a recurs, la seva existència queda reduïda a l’oci d’uns quants.
Des del veganisme defensem una relació amb els animals basada en el respecte i la convivència, no en la dominació ni la violència. Cap animal hauria de néixer amb una sentència de mort imposada per tradició o diversió.
Rebutgem la caça i qualsevol forma d’explotació dels animals. Apostem per un món on els faisans, com tots els animals, puguin viure lliures i sense por.
El 21 de desembre de 2025 es va localitzar el cos sense vida d’un home amb un tret al cap en una zona boscosa pròxima al camp del Nàstic de Tarragona. Els Mossos d’Esquadra han confirmat que el tret va ser efectuat per un caçador, en el marc d’una jornada de caça.
Aquest fet tràgic evidencia, un cop més, que la caça no és una activitat recreativa innòcua, sinó una pràctica intrínsecament violenta, que comporta riscos greus tant per als animals com per a les persones. La normalització de l’ús d’armes de foc en espais compartits comporta conseqüències irreversibles.
Més enllà de la qualificació legal dels fets, una vida humana s’ha perdut com a resultat directe d’un model que legitima la violència i l’ús d’armes com a forma de gestió del territori. No es tracta d’un cas aïllat ni d’una fatalitat inevitable, sinó d’una conseqüència estructural d’una pràctica que posa en perill totes les vides.
És imprescindible avançar cap a polítiques públiques que prioritzin la protecció de la vida, humana i no humana, i que assumeixin d’una vegada per totes que la caça no té cabuda en una societat que es vulgui justa, segura i respectuosa.
La bellesa no hauria de costar vides. Si compres cosmètica que s’ha testat en animals, estàs normalitzant la crueltat i el patiment com a part del teu dia a dia. Aquesta no és només una qüestió de moda: és una qüestió d’ètica i coherència amb els valors de respecte a la vida.
Encara avui, grans noms que veiem cada dia en perfumeries i botigues estan associats amb pràctiques que impliquen, directa o indirectament, el testatge en animals. Marques com Estée Lauder, L’Oréal, Maybelline, Revlon o alguns productes de Dior o Chanel no compleixen amb els estàndards cruelty-free reconeguts internacionalment perquè operen en mercats on això encara és legal o permeten proves de tercers.
Hi ha alternatives ètiques i cruelty-free, moltes amb certificacions reconegudes, que demostren que no cal explotar animals per fer productes segurs i de qualitat. L’elecció de consumir cosmètica que no testa en animals és una manera directa de desafiar un sistema que encara legitima el patiment silenciós.
La bellesa real no hauria d’estar vinculada al dolor. És hora de triar productes que reflecteixin el respecte per totes les vides, donant suport a marques que no exploten ni maltracten cap ésser viu.
Ha mort Susi, elefanta africana que ha viscut durant dècades al Zoo de Barcelona. Tenia més de 55 anys, va arribar al Zoo de Barcelona l’any 2002, procedent del Safari Park Vergel (Alacant), després d’haver estat capturada en estat salvatge i explotada anteriorment en el circ. La seva vida ha transcorregut gairebé íntegrament entre espais de captivitat, lluny de qualsevol possibilitat de llibertat o de relacions socials pròpies de la seva espècie.
La seva història exemplifica el que ha suposat el sistema zoològic, un model que durant dècades s’ha normalitzat com a educatiu o conservacionista, però que implica privació, aïllament i control sobre animals salvatges amb necessitats incompatibles amb la captivitat. Els elefants són animals altament socials, amb grans capacitats cognitives i una necessitat vital d’espai i moviment que cap zoo pot garantir.
Susi mereixia una altra vida. Que la seva història ens obligui, com a societat, a deixar de normalitzar la captivitat.
Petit recordatori: Adoptar és donar una segona oportunitat a animals que esperen en refugis i cases d’acollida. Tots mereixen una llar on sentir-se segurs i estimats. L’adopció salva vides i és un acte de responsabilitat i compromís.
Four Paws, l’organització internacional de protecció animal amb presència a tot el món ha rescatat Mici, l’última ossa que vivia en un restaurant a Eslovènia, i ja és la nova resident del santuari d’ossos d’Arbesbach, Àustria.
Durant anys, Mici va ser mantinguda en captivitat com a reclam per atraure clients: una pràctica que encara existent i es normalitzada en alguns països, on ossos salvatges són tancats en gàbies o recintes petits perquè la gent els pugui veure.
Aquests animals utilitzats com a atracció, viuen aïllats, sense estímuls, amb una dieta inadequada i sense cap possibilitat de desenvolupar comportaments propis de la seva espècie. La seva vida queda reduïda a un objecte decoratiu al servei del negoci.
Gràcies a la intervenció de @fourpaws.international el passat mes de novembre, Mici comença a recuperar una vida compatible amb les seves necessitats com a animal salvatge.
Defensem la fi de qualsevol ús d’animals com a entreteniment o reclam comercial.
Matthew Modine, actor i cineasta conegut pels seus papers a Full Metal Jacket i Stranger Things, amb una trajectòria destacada en el cinema independent i un ferm compromís amb causes socials, s’hi suma oficialment a Veganuary 2026.
Modine llança una reflexió contundent: si els humans fóssim assassinats i menjats al mateix ritme que nosaltres assassinem i mengem animals, la humanitat s’extingiria en només tres dies. Només parlant dels pollastres, uns 140 milions assassinats cada dia, la població dels Estats Units desapareixeria en tres dies.
Amb gairebé 9.000 milions de persones consumint recursos limitats i generant més residus dels que el planeta pot assumir, o ens fem més intel·ligents o seguirem el camí de les milers d’espècies que s’extingeixen cada any.
Reduir fins a eliminar el consum de carn i d’altres productes d’origen animal és un pas mes que mai necessari, cap a un món més sostenible i més humà.
Celebrem que persones influents com la de Matthew Modine utilitzin la seva veu per obrir consciències i convidar a l’acció per començar a formar part del canvi.
Ricky Gervais ha afirmat que ser amable amb els animals no és una opció, sinó una obligació moral, i ho ha demostrat amb fets. L’actor i còmic vegà ha donat 2,5 milions de lliures dels beneficis de la seva gira Mortality a 22 organitzacions de defensa dels animals d’arreu del món.
En un context on l’explotació i la violència contra els animals continuen plenament normalitzades, aquest gest recorda que tenir veu, recursos i influència implica també responsabilitat. L’ètica es manifesta a través de les decisions i pràctiques que afecten directament els animals, no només en declaracions o intencions.
Celebrem que figures públiques utilitzin la seva veu per posar els animals al centre i qüestionar un sistema que els tracta com a objectes.
Les cobaies viuen en grup, es comuniquen constantment i pateixen intensament l’estrès i l’aïllament. La seva vida social és complexa i la seva dependència del grup és una necessitat vital. Tot i això, han estat convertides en símbol de l’experimentació científica, reduïdes a cossos disponibles, numerats i substituïbles.
Una societat que accepta utilitzar animals socials i sensibles com a eines assumeix que algunes vides són sacrificables per defecte. Aquesta normalització defineix fins on arriba la nostra capacitat de respecte. Revisar aquesta lògica és una exigència ètica bàsica.
