Els incendis que afecten diferents punts de l’Estat estan deixant persones evacuades, habitatges i boscos arrasats, i un nombre encara no quantificat d’animals morts, ferits o desplaçats.
Als santuaris i refugis, l’emergència és especialment complexa. Santuario Vegan va denunciar que el foc condicionava l’accés al recinte i l’atenció diària dels prop de 200 animals que hi viuen. SOS Gredos va haver d’organitzar urgentment l’evacuació de gairebé cinquanta animals. Salvando Peludos ja n’ha acollit més de vuitanta d’afectats pels incendis i denuncia que no existeixen protocols oficials efectius per evacuar-los.
La Llei 7/2023 estableix que els plans de protecció civil han d’incloure mesures de protecció dels animals. Tanmateix, FAADA i els mateixos refugis alerten que aquesta obligació encara no s’ha traduït en procediments operatius suficients sobre el terreny.
La manca de previsió, coordinació i vies d’accés segures no pot deixar animals dependents sense alimentació, aigua o medicació.
Mentrestant, Extremadura ha passat de destinar 297.500 euros a la tauromàquia el 2025 a pressupostar-hi 1,78 milions el 2026.
Els refugis necessiten ajuda directa i coordinada. Consulteu els seus canals oficials per veure les necessitats que requereixen: donacions, material, transport o oferir acollida.
Teya Brooks Pribac, escriptora, investigadora i doctora en dol animal, és l’autora de Cartas a mis ovejas, una obra que neix de la convivència quotidiana amb aquests animals i de l’observació atenta de les seves relacions, emocions i formes de comunicar-se.
La seva mirada ens obliga a revisar una idea molt arrelada: que els altres animals existeixen per a nosaltres. Les ovelles, com qualsevol altre individu, tenen vincles, preferències, pors, curiositat i una vida pròpia. No necessiten ser utilitzades, exhibides ni convertides en recursos; necessiten espai, seguretat, companyia i la possibilitat de viure segons els seus propis termes.
Escoltar-les també és una forma d’ètica. És deixar de preguntar-nos què podem obtenir dels animals i començar a reconèixer què els devem: respecte, llibertat i el dret a existir per elles mateixes.
La matinada d’aquest divendres 17 de juliol, cap a les 00.40h, un operatiu conjunt de la Policia Municipal de Terrassa i els Agents Rurals ha acabat amb diversos porcs senglars abatuts a trets al parc del Roc Blanc, en una zona urbana envoltada d’habitatges. Diversos veïns han enregistrat l’actuació i han demanat, des dels balcons, que s’aturessin els trets.
Segons la versió policial, l’actuació va començar després que, cap a les 23h, un resident alertés de la presència dels animals als carrers del barri. La Policia Municipal afirma que els va contenir dins del parc per evitar que arribessin a la calçada i que posteriorment va requerir la intervenció dels Agents Rurals.
Els Agents Rurals han confirmat que van dur a terme l’abatiment, que l’operatiu estava autoritzat i que la decisió es va justificar com una mesura preventiva davant la pesta porcina africana. També argumenten que la sedació pot comportar el risc que els animals fugin abans que el fàrmac faci efecte. De moment, però, la informació publicada no aporta cap confirmació que aquests senglars estiguessin infectats.
Considerem inadmissible que una situació de convivència amb fauna silvestre acabi amb una família d’animals morta a trets enmig d’un barri. Matar no pot convertir-se en la resposta habitual davant la presència d’animals als espais urbans.
Els animals no són enemics ni vides prescindibles. Conviure no és eliminar qui ens incomoda, sinó aprendre a respectar, prevenir i cuidar.
Instem l’Ajuntament de Terrassa a investigar els fets i, a adoptar les mesures oportunes per garantir que una actuació com aquesta no es torni a repetir.
Un toro no és un símbol, ni un espectacle ni una peça del patrimoni. És un ésser sentient: sent por, dolor i estrès, i té un interès propi a continuar vivint.
La tauromàquia és una indústria mesquina que converteix la vulnerabilitat d’un animal en negoci i entreteniment. El 2025, la mateixa indústria taurina va comptabilitzar 7.980 animals lidiats a Espanya (informe ANOET sobre la temporada taurina 2025).
Cap tradició adquireix dignitat simplement perquè sigui antiga. Quan una tradició implica persecució, tortura i mort, no s’ha de conservar: s’ha de superar. La cultura evoluciona i la crueltat només busca excuses per perpetuar-se.
I la vergonya no correspon únicament a qui tortura i a qui paga per mirar-ho. També assenyala les institucions que ho promocionen i ho mantenen amb diners públics. Finançar la tauromàquia és obligar tota la ciutadania a sostenir una indústria basada en el patiment animal.
Que Espanya continuï fent bandera de la mort d’un animal diu molt del país que encara és i del que es resisteix a deixar enrere.
Davant la persecució i la mort massiva de senglars a Catalunya, neix SOS Senglars, una plataforma que reclama una gestió de la fauna silvestre basada en l’evidència científica, la transparència i el respecte pels animals.
La pesta porcina africana és una malaltia vírica que afecta els porcs i els senglars, però no es transmet a les persones. Segons les dades oficials fins al 18 de juny s’havien analitzat 7.354 senglars: 344 van donar positiu i 7.010 van resultar negatius. Malgrat això, la resposta institucional ha continuat centrant-se en les captures i els assassinats.
SOS Senglars adverteix que la caça no és una solució eficaç ni sostenible. La persecució trenca els grups, provoca més desplaçaments i afavoreix la dispersió del virus. Per això, reclama prioritzar la vigilància passiva, localitzar, analitzar i retirar ràpidament els animals morts, reforçar la bioseguretat i aplicar mètodes de gestió no letals.
La plataforma també demana declarar Collserola refugi de fauna i zona d’observació sanitària, protegir els santuaris, impulsar la immunocontracepció i garantir que la ciutadania pugui conèixer les dades i el cost real de les actuacions.
Els senglars no són residus ni enemics que cal eliminar. Són animals sentents, una espècie autòctona i una part essencial dels nostres ecosistemes. Una crisi sanitària no pot justificar una política de persecució i mort al servei de la indústria porcina.
A la nostra bio hi trobareu l’enllaç per signar la petició.
Photo Credits: Front Comu per la Defensa del Senglar
Aquest cap de setmana omplim la pl. Salvador Espriu d’activitats, música, mercat de roba de segona mà, tallers infantils, vermut electrònic i gastronomia plant-based.
📍 Pl. Salvador Espriu 🗓 Dissabte 4 i diumenge 5 de juliol 🕙 A partir de les 10h
L’Audiència de Barcelona ha desestimat la major part de la demanda presentada per patronals del sector carni, i ha avalat l’ús de termes com “burger”, “salsitxa” o “xoriço” per descriure productes vegetals, sempre que la naturalesa vegetal del producte quedi clara per a les persones consumidores.
Segons la sentència, el consumidor mitjà sap distingir entre un producte d’origen vegetal i un producte d’origen animal, especialment quan l’etiquetatge incorpora expressions com “100% vegetal”.
La resolució també recorda que, a diferència del que passa amb els lactis, no existeix una prohibició general europea o estatal que impedeixi utilitzar denominacions tradicionalment associades a la carn per a productes vegetals.
Les alternatives vegetals formen part d’un canvi alimentari necessari, més respectuós amb els animals, el planeta i la salut pública.
El debat no hauria de centrar-se a posar obstacles lingüístics a aquests productes, sinó a garantir informació transparent, llibertat de consum i suport a models alimentaris que redueixin l’impacte ambiental i el patiment animal. La innovació vegetal no confon: obre camí.
Tornem a participar a la Festa Major de Terrassa per veganitzar les festes i oferir-vos un espai més conscient i sostenible.
Hi trobareu activitats infantils, vermut electrònic, mercat circular de roba, música, gastronomia plant-based i, la nostra famoss paella popular vegana per compartir i celebrar la Festa Major amb bon ambient!
Per a la paella cal reservar tiquet prèviament, dissabte d’11 a 14h, directament a la barra que trobareu pl. de Salvador Espriu.
📍 Pl. de Salvador Espriu 📅 Dissabte 4 i diumenge 5 de juliol
Dinamarca ha eliminat el Ministeri d’Agricultura com a cartera independent i ha creat un nou Ministeri de Natura i Benestar Animal.
La decisió, anunciada aquest juny de 2026, no elimina la política agrària, però sí que marca un canvi de prioritats: la natura, la biodiversitat, l’aigua, el clima i el benestar animal passen a tenir més pes dins l’estructura de govern.
El canvi s’emmarca en l’Acord per una Dinamarca Verda, que preveu 250.000 hectàrees de nou bosc, 140.000 hectàrees de terres agrícoles convertides en zones naturals i una taxa sobre les emissions de CO₂ de la ramaderia. És especialment rellevant en un país amb prop d’11,9 milions de porcs i només uns 6 milions d’habitants.
Ho llegim com un senyal polític important: els animals i la natura no poden continuar sent qüestions secundàries davant els interessos de la ramaderia intensiva. Ara caldrà veure si aquest canvi institucional es tradueix en mesures reals contra l’explotació animal.
#SANTJOAN Les festes amb focs artificials són espectaculars per als humans, però per als animals, és una experiència aterradora i estressant.
Els animals tenen una sensibilitat auditiva molt més aguda que la nostra i els sorolls forts i imprevisibles dels petards i coets els provoquen un gran patiment.
🐶🐱🐰 Els gossos, gats i altres animals es veuen especialment afectats. Molts d’ells s’amaguen o intenten fugir aterroritzats, podent provocar accidents, perdre’s o fins i tot resultar ferits. A més, els animals salvatges també pateixen les repercussions d’aquesta activitat humana, que pot alterar el seu comportament natural i afectar el seu hàbitat.
💡Existeixen alternatives sostenibles i lúdiques com les llums, els jocs de llum o els espectacles de llum i so que no causen danys ni pors innecessàries als animals.
Abans d’encendre un petard, pensa que allò que per a tu són només uns segons de diversió, per a molts animals pot significar minuts o hores de por extrema, desorientació i patiment. Celebrar també és tenir cura de qui comparteix el món amb nosaltres i entendre que la nostra diversió no hauria d’implicar el patiment d’altres éssers vius.
La Junta d’Extremadura ha anunciat que els fons destinats a la tauromàquia passaran de 297.500 euros a 1,78 milions d’euros en els pròxims pressupostos autonòmics. És a dir, sis vegades més diners públics per sostenir un sector basat en el patiment i la mort d’animals.
El contrast és especialment greu: mentre augmenten les ajudes als toros, l’Agència Extremenya de Cooperació Internacional per al Desenvolupament veu reduït el seu pressupost un 87%, fins a quedar per sota dels tres milions d’euros.
Segons les dades recollides per AnimaNaturalis, només el 8% de la població espanyola major de 15 anys va assistir a algun festeig taurí l’últim any, i només el 5,9% a corrides de toros, novillades o rejonejos.
Ens sumem a la denuncia d’ AnimaNaturalis: això no és cultura, no és tradició i no és una demanda social majoritària. És una decisió política per mantenir amb diners públics una indústria que converteix el patiment animal en espectacle.
Els recursos públics haurien de servir per construir una societat més justa, solidària i 100% lliure de violència.
No necessitem arrencar una vida per alimentar-nos. No necessitem separar mares de cries, ni convertir cossos sensibles en productes, ni fingir que darrere d’un plat no hi ha algú.
Cada animal vol viure. Cada animal sent por, busca protecció, reconeix vincles i defensa la seva família com pot. La diferència és que nosaltres sí que podem triar: podem triar no fer mal, podem triar viure en harmonia amb tots els animals, cuidant-los i estimant-los.
Perquè el veganisme comença amb una pregunta molt simple: si puc viure sense fer mal als animals, per què continuar fent-ho?
Ridglan Farms, una instal·lació de Wisconsin dedicada durant dècades a criar beagles destinats a la recerca biomèdica i a l’experimentació animal, tancarà definitivament.
La notícia arriba després d’anys de denúncies, investigacions i pressió social per part d’organitzacions animalistes. Segons Associated Press, el tancament forma part d’un acord pel qual l’empresa renunciarà a la seva llicència estatal de cria, mentre les entitats de rescat treballen per traslladar els gossos i preparar-los per a l’adopció.
Beagle Freedom Project ha celebrat aquest pas històric i ha explicat que ha contribuït a trobar una nova vida per a 568 d’aquests beagles. En total, més de 2.000 gossos vinculats a Ridglan Farms podran deixar enrere les gàbies i començar una vida en llars on siguin cuidats com a individus, no utilitzats com a instruments de laboratori.
Celebrem aquesta notícia com una victòria important per als animals i per a totes les persones que han treballat durant anys per fer-la possible. Gràcies en especial a l’activista Wayne Hsiung que porta més de 10 anys lluitant per acabar amb aquest laboratori.
El tancament de Ridglan Farms és una bona notícia. El repte ara és que no sigui una excepció, sinó un precedent.
Encara avui, els rucs continuen sent utilitzats per transportar càrregues, materials i mercaderies. A l’Estat espanyol, malgrat la mecanització, aquesta pràctica persisteix en entorns rurals, agrícoles i turístics, sovint justificada amb el discurs que “se’ls cuida” o “se’ls estima”. Però estimar no és utilitzar. Cuidar no és carregar-los amb el nostre pes i la nostra comoditat.
Els rucs són éssers sensibles, pateixen dolor físic, estrès, lesions cròniques i esgotament quan són forçats a arrossegar càrregues de manera repetida. Han estat utilitzades durant dècades com a animals de treball i avui es troben en situació crítica, amb poblacions molt reduïdes.
Cap necessitat humana justifica el patiment d’un altre ésser viu. Els animals no existeixen per servir-nos, ni com a eines ni com a mitjans de transport.
El respecte comença quan deixem d’utilitzar els animals per a la nostra comoditat.
La Milan Fashion Week deixarà de promocionar la pell animal en els seus canals oficials.
La Camera Nazionale della Moda Italiana, propietària de la marca Milano Fashion Week®, ha publicat unes directrius voluntàries que conviden les marques a no presentar peces ni accessoris fets amb pell animal durant les desfilades, a partir de l’edició de setembre de 2026.
És una notícia important. Arriba després del treball de LAV, Humane World for Animals i Collective Fashion Justice, i confirma una tendència cada vegada més clara dins la moda internacional: la pell animal ha quedat fora del temps, fora de l’ètica i fora de qualsevol idea real de sostenibilitat.
Però també cal explicar bé el límit de la mesura: no és una prohibició. CNMI deixarà de promocionar la pell, però manté aquestes directrius com una recomanació voluntària i no com una norma obligatòria per a totes les marques.
Aquest matís és fonamental. Si la indústria reconeix que la pell animal ja no encaixa amb els seus compromisos de responsabilitat, el pas coherent no és reduir-ne la visibilitat, sinó eliminar-la completament de les passarel·les.
Photo credits: Humane World for Animals
Gracies @lav_italia @humaneworldforanimals @collectivefashionjustice
Aquesta reflexió d’Ed Winters apunta directament a una contradicció que sovint passa desapercebuda. La majoria de nosaltres creixem aprenent a estimar gossos, gats o altres animals, mentre acceptem com a normal que d’altres siguin criats, explotats i assassinats per al consum humà.
No és una diferència basada en la capacitat de sentir, d’estimar o de patir. És una diferència cultural que hem heretat i que poques vegades ens conviden a qüestionar.
El veganisme comença precisament aquí: en el moment en què ens atrevim a mirar aquesta contradicció de cara i a preguntar-nos si els nostres valors de compassió, justícia i respecte haurien d’incloure tots els animals, i no només alguns.
Avui dimecres 3 de juny, el cas dels sacrificis rituals d’animals a Badalona, destapat per AnimaNaturalis després d’una investigació al barri de Canyadó, ha acabat amb una sentència ferma que marca un precedent pioner a Espanya.
La investigació va permetre documentar una trama en què desenes d’animals, entre ells gallines, galls, guatlles, coloms i cabrits, eren utilitzats en rituals i sacrificats sense cap respecte per la seva vida ni pel seu patiment.
En l’operatiu del 2020, la Guàrdia Urbana de Badalona va intervenir tretze animals vius, un gall, nou gallines i tres guatlles, que estaven tancats en caixes de cartró i destinats a ser sacrificats.
Aquesta condemna és històrica perquè reconeix judicialment que cap creença, tradició o pràctica pot justificar el maltractament ni la mort d’un animal. Els animals no són objectes, ofrenes ni instruments al servei de cap finalitat humana: són éssers vius amb capacitat de sentir, patir i voler viure. Avui, després d’anys de treball i denúncia, s’ha fet un pas important per la justícia animal.
La bellesa no hauria de costar vides. Si compres cosmètica que s’ha testat en animals, estàs normalitzant la crueltat i el patiment com a part del teu dia a dia. Aquesta no és només una qüestió de moda: és una qüestió d’ètica i coherència amb els valors de respecte a la vida.
Encara avui, grans noms que veiem cada dia en perfumeries i botigues estan associats amb pràctiques que impliquen, directa o indirectament, el testatge en animals. Segueixen sense complir amb els estàndards cruelty-free reconeguts internacionalment perquè operen en mercats on això encara és legal o permeten proves de tercers.
Hi ha alternatives ètiques i cruelty-free, moltes amb certificacions reconegudes, que demostren que no cal explotar animals per fer productes segurs i de qualitat.
L’elecció de consumir cosmètica que no testa en animals és una manera directa de desafiar un sistema que encara legitima el patiment silenciós.
El Rocío torna a deixar la mateixa realitat darrere de la tradició: animals exhausts, ferits o morts.
Segons dades oficials del Pla Romero, aquest 2026 ja han mort 18 animals durant la romeria, entre cavalls, mules i bous, sense comptabilitzar encara completament el camí de tornada.
No són accidents aïllats ni simples “còlics”. Parlem de sobreesforç, calor, manca de descans, estrès i una normalització del patiment animal que continua repetint-se any rere any.
Cap tradició hauria de justificar l’explotació, l’esgotament o la mort d’un animal.
Els rucs són animals profundament sensibles, intel·ligents i socials. Estableixen vincles forts, tenen memòria, curiositat i una manera tranquil·la i resilient d’estar al món. En llibertat, necessiten moure’s, explorar, relacionar-se i decidir el seu ritme.
Però per culpa dels ser humans i especialment a Espanya la seva realitat és molt diferent. Els rucs continuen sent explotats com a eina turística i com a reclam econòmic. El cas de Mijas n’és un exemple especialment greu: animals obligats a carregar persones durant hores, sota el sol, en condicions que sovint prioritzen el benefici per sobre del seu benestar. I no parlem només d’iniciatives privades, sinó de pràctiques tolerades, normalitzades i fins i tot sostingudes des d’estructures institucionals.
És moment d’aturar-nos i de no alimentar aquest sistema.
