La llei que havia d’acabar amb les baralles de galls a Espanya no ho va fer. La Llei 7/2023, presentada com la més avançada en protecció animal, incloïa inicialment la prohibició explícita d’aquests combats a tot el territori. Però aquesta disposició es va eliminar durant la tramitació parlamentària. El resultat és que avui continuen sent legals a Andalusia i Canàries.

A Canàries, la llei permet els combats en localitats on “tradicionalment” s’han celebrat, dins de recintes tancats i amb accés restringit a persones federades. Cada enfrontament es desenvolupa en un cercle d’uns tres metres, amb un límit de deu minuts. Acaba quan un dels dos animals ja no pot continuar, i això implica la seva mort o ferides greus.

A Canàries hi ha desenes d’associacions i centenars de participants registrats, amb una temporada que s’allarga mesos. A Andalusia, el model és diferent però igualment actiu, vinculat a la cria i selecció de la raça “Combatiente Español”.

Aquests animals queden fora de la protecció estatal perquè són considerats “animals de producció”. Això permet que una pràctica basada en l’enfrontament i el dany continuï existint sota cobertura legal. I el que encara és pitjor és que hi ha gent que, com amb les corrides de toros, assisteix a aquesta barbàrie.

A la nostra bio podeu signar la petició d’ @animanaturalis contra les baralles de galls.

Photo Credits: AnimaNaturalis

Milers d’animals viuen en refugis o cases d’acollida esperant una família. Alguns encara són cadells; d’altres fa molt de temps que esperen que algú els miri i els doni una oportunitat. Tots arrosseguen una història que no han escollit i una mirada que només demana una família i molt d’escalf.

Si estàs valorant ampliar família, visita la protectora de la teva població, informa’t bé sobre les seves necessitats, el seu caràcter i el compromís que implica conviure amb un animal. I quan estiguis preparat/da, aposta per l’adopció: és un acte de responsabilitat, de respecte i també una manera preciosa de construir família.

Phoito credits: Loan

#adopta #adoptacat #adoptaysalvaunavida

A San Roque (Cádiz), la Guardia Civil investiga el propietari d’una explotació ramadera per un delicte de maltractament animal després que el passat mes de febrer es trobessin prop de 30 ovelles mortes, algunes en avançat estat de descomposició.

La inspecció, realitzada pel SEPRONA amb tècnics agraris, va confirmar que no hi havia aliment, ni aigua, ni atenció veterinària, i que les instal·lacions no complien ni els mínims sanitaris.

Això és el que passa quan els animals es redueixen a producció i deixen de ser individus. Quan un animal pot morir de gana i set, el problema no és només qui ho ha fet, és el model que ho permet.

El cabrit no és una “tradició”, és una cria, un animal que ha viscut unes setmanes, separat de la seva mare i sacrificat abans fins i tot de començar a viure.

A Espanya, segons dades oficials del Ministeri d’Agricultura, cada any es sacrifiquen més de 800.000 animals de l’espècie caprina. Una part important són cabrits, milers de cries amb poques setmanes de vida. És un sistema sostingut per una demanda que existeix perquè s’ha normalitzat, perquè se’ns ha ensenyat que és part de la cultura, que és el que toca, que no cal qüestionar-ho.

Continuar comprant perquè “sempre s’ha fet” és exactament el que manté el sistema en funcionament.

Sigues part del canvi: GO VEGAN!

Mèxic està debatent una proposta de llei per prohibir la cria de pops a tot el país abans que aquesta indústria es consolidi. A Sisal, Yucatán, on es troba el projecte més avançat de cria de pops a Amèrica i Europa, les dades acumulades durant anys són clares: més del 50% dels animals moren abans d’arribar al final del cicle, i prop d’un 30% ho fan per canibalisme, provocat per l’estrès i el confinament.

Xile ja va presentar el 2025 una proposta per prohibir aquesta pràctica, encara en tramitació, i als Estats Units estats com Califòrnia i Washington ja han vetat la cria de pops. A Europa, el projecte de macrogranja de Nueva Pescanova a Canàries continua paralitzat per l’oposició científica i social, sense autorització definitiva.

El pop és un individu amb un sistema nerviós distribuït, capaç de resoldre problemes, explorar i prendre decisions de manera autònoma. Peixos, mol·luscs i crustacis no són recursos: són animals amb capacitats sensorials i cognitives, amb sistemes nerviosos que els permeten percebre, aprendre i respondre al seu entorn.

Photo credits: Diane Picchiottino

A Espanya, el conill és un dels animals més abandonats. Protectores i santuaris alerten que després de Setmana Santa augmenten els casos d’abandonament, amb animals que acaben en parcs, camps o directament condemnats a morir, ja que no tenen les eines per sobreviure en llibertat.

Segons dades del sector i entitats de protecció animal, milers de conills són venuts cada any com a mascotes, alimentant un cicle constant de compra i abandonament que continua sense control efectiu.

Aquesta realitat respon a una cultura que normalitza la compra d’animals com si fossin objectes i a una manca de regulació que permet que això segueixi passant any rere any. Mentrestant, els santuaris i protectores assumeixen les conseqüències.

Aquesta campanya de PETA ho resumeix amb una frase clara: les joguines són regals de Pasqua, els conills no. Si vols fer un regal per Pasqua, deixa en pau els conills.

Photo credits: @peta

Els Emmy Awards fan un pas cap a una indústria de la moda més ètica: a partir de 2026, la seva catifa vermella serà oficialment fur-free, és a dir, lliure de pells d’animals amb pelatge (com visó o guineu).

L’anunci l’ha fet la Academy of Television Arts & Sciences (ATAS) @televisionacad, l’organisme responsable dels premis, que aplicarà aquesta política a totes les seves cerimònies, inclosos els Creative Arts i els Primetime Emmy Awards. A partir d’ara, qualsevol assistent que porti peces de pell amb pèl no podrà accedir a l’esdeveniment.

La decisió arriba després d’un procés de diàleg amb la Coalition to Abolish the Fur Trade (CAFT) @caftusa, una coalició internacional que treballa per posar fi al comerç de pells. Des de l’organització han qualificat la mesura com “un pas important” en la direcció correcta.

Amb aquesta iniciativa, els Emmy es converteixen en una de les primeres grans gales internacionals en adoptar una política oficial de catifa vermella sense pells amb pelatge, marcant precedent dins de la indústria de l’entreteniment i la moda.

Aquest moviment s’emmarca en una tendència global creixent: cada vegada més marques i esdeveniments abandonen l’ús de pells.

Decisions com aquesta contribueixen a reduir la demanda d’una indústria associada a la cria intensiva i la mort de milions d’animals cada any.

➡️Tanmateix, cal anar més enllà: la mesura no prohibeix altres materials d’origen animal com el cuir, i això evidencia que el canvi encara és parcial. El repte és avançar cap a una moda completament lliure d’explotació animal.

Les vaques no són aliments ni recursos al servei dels humans, ni productores de llet dins; són éssers vius complexos, amb una vida emocional rica, capacitat de sentir, de recordar, de relacionar-se i de construir vincles que formen part essencial de la seva existència.

Poden viure fins a 25 anys, gaudeixen de la música i la perceben com una experiència relaxant, expressen emocions a través de la seva cara amb matisos propis i desenvolupen relacions socials estables dins del ramat, amb preferències, amistats i comportaments que reflecteixen una vida interior que la ciència fa temps que reconeix, però que culturalment continuem ignorant de manera sistemàtica.

Malgrat això, hem normalitzat un model que presenta la llet com un producte quotidià, desvinculat de qualsevol conseqüència, quan en realitat implica un procés constant d’explotació: vaques inseminades repetidament, separades dels seus vedells poc després del naixement i sotmeses a un cicle productiu que es manté fins que el seu cos deixa de ser rendible.

Prendre consciència d’aquesta realitat és un pas necessari per entendre que les vaques mereixen respecte, consideració i tenen el dret a viure la seva vida sense ser utilitzades.

Agraïm a The Humane League aquesta campanya per portar aquesta realitat a l’espai públic i ajudar a trencar el silenci al voltant de l’explotació de les vaques.

Photo credits: @thehumaneleague

S’han lliurat 14.468 signatures als ministeris d’Agricultura i de Drets Socials en suport als santuaris d’animals i en rebuig del projecte de Reial decret, reclamant una regulació específica que en reconegui la naturalesa diferenciada respecte de les explotacions ramaderes.

Aquesta iniciativa arriba en un moment clau, marcat per l’elaboració per part del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) d’un nou Reial decret destinat a regular els anomenats “nuclis zoològics tradicionals”, és a dir, els centres on s’allotgen animals a Espanya.

Segons el document publicat en el procés de participació pública, l’objectiu és actualitzar una normativa molt antiga i establir criteris comuns a tot l’Estat sobre registre, autorització i control d’aquests centres.

El problema és que el text utilitza definicions molt àmplies que podrien agrupar sota una mateixa categoria realitats molt diverses: des de zoològics i centres de recuperació fins a instal·lacions amb animals de caça o fins i tot santuaris d’animals rescatats.

Diverses organitzacions i xarxes de santuaris han advertit que, si la norma no es modifica, els santuaris podrien veure’s obligats a complir requisits pensats per a explotacions o instal·lacions productives, fet incompatible amb la seva funció real: rescatar i cuidar animals víctimes de l’explotació.

Els santuaris no crien ni venen animals. Són espais de rescat i de vida digna per a animals que el sistema ha descartat. Ara el Ministeri ha de prendre la decisió correcta i reconèixer la identitat pròpia dels santuaris i refugis, perquè ja és hora d’evolucionar i donar suport a totes aquestes entitats.

Gràcies a totes les perosne que han firmat.

Photo credits: @fesa_unionsantuarios

Hansard, HMS Seahorse, Envoi Allen i Saint Le Fort. Quatre cavalls morts en només uns dies al Cheltenham Festival 2026.

Tots quatre eren cavalls de pura sang anglès, una raça creada per l’ésser humà a través de la selecció artificial amb un únic objectiu: córrer més ràpid i competir. No és una raça natural, sinó el resultat de segles de cria orientada al rendiment, sovint a costa de la seva pròpia fragilitat física.

Durant el festival, un dels esdeveniments més importants de curses de cavalls al Regne Unit, aquests cavalls van patir caigudes, lesions greus o col·lapses que els van portar a la mort. No són casos aïllats, sinó conseqüències d’un sistema que assumeix el risc i el patiment com a part de l’espectacle.

Parlem d’animals criats per competir, obligats a córrer a gran velocitat i saltar obstacles en un entorn de pressió i risc constant. Un sistema que normalitza el perill, el patiment i la mort com a part de l’espectacle.

I més enllà de les curses, cal mirar també cap a tota la indústria equina. Sovint es presenta sota una imatge de cura i estima pels animals, però en molts casos continua tractant els cavalls com a instruments d’ús, ja sigui per oci, esport o benefici econòmic. Una relació marcada per la utilitat, no pel respecte real als seus interessos com a individus.

Els cavalls no neixen per ser explotats i morir en una pista. Necessiten camps, companyia i llibertat.

La gàbia és sempre el mateix símbol: el poder d’un sobre la vida d’un altre. No importa si és petita o gran, visible o amagada darrere d’una granja industrial, d’un espectacle o d’un hàbit que hem normalitzat. Una gàbia és la negació absoluta de la llibertat.

Quan parlem de veganisme, parlem d’alliberar-nos com a societat d’aquesta idea on uns tenen dret a controlar l’existència dels altres. Parlem de trencar la lògica que converteix animals en recursos, en mercaderia o en entreteniment.

Un món vegà significa un món on ningú és propietat de ningú. On cada individu, humà o no humà, pot viure la seva vida sense por, sense violència i sense haver de pagar amb el seu cos les decisions d’uns altres.

Deixar enrere la crueltat normalitzada, el silenci davant del patiment i la contradicció entre el que diem que som i el que realment fem.

Defensem un futur on les gàbies deixin d’existir. Un futur construït sobre l’empatia, la responsabilitat i la voluntat de viure d’una manera coherent amb els valors que tots diem defensar: la llibertat i el respecte.

A la façana de la plaça de bous de València, el passat 17 de març, en plena celebració de les Falles i coincidint amb l’arrencada de la temporada taurina, activistes de @petauk van desplegar una pancarta de grans dimensions visible per a milers de visitants.

El missatge és directe i quantificable: “Dirección de asuntos taurinos: 88.000 €. Un bombero forestal: 28.000 €. Más dinero para matar toros que para salvar vidas”. Una comparativa que apunta directament a l’ús de recursos públics i a les prioritats institucionals.

L’acció arriba en un moment de màxima exposició mediàtica de la ciutat i posa el focus en una realitat sovint normalitzada: la tauromàquia continua formant part central de les Falles, amb una programació consolidada de més d’una desena de festejos entre el 7 i el 19 de març a la plaça de bous.

Es tracta d’una estructura institucionalitzada que es manté per inèrcia política i interessos econòmics, malgrat una creixent desconnexió amb els valors socials actuals. La qüestió de fons és ètica i de responsabilitat pública. En un context global on la tauromàquia està en retrocés, mantenir-la com a part central de celebracions públiques no respon a una demanda social majoritària, sinó a dinàmiques econòmiques i estructures de poder que perpetuen el model.

Avui 20 de març és el Dia Mundial Sense Carn, una iniciativa que va néixer l’any 1985 com a #MeatOutDay de la mà de @farmusa (Farm Animal Rights Movement), amb una idea simple però incòmoda: aturar-nos un moment i mirar de cara què hi ha darrere del que mengem.

Durant anys hem normalitzat una realitat que és impossible de justificar: milions d’animals criats i assassinats cada dia dins d’un sistema que hem assumit com a habitual. Un sistema que no respecta els seus drets, que consumeix recursos de manera desproporcionada i que té un impacte ambiental enorme.

I si canviar no fos tan complicat? I si tot comença amb un sol dia sense carn? Un dia sense carn, a escala global, és una pausa col·lectiva, una escletxa en el sistema, una oportunitat per demostrar que hi ha altres maneres d’alimentar-nos, més ètiques i conscients, més coherents amb el que sabem i amb el que sentim.

Cada decisió quotidianaés fonamental.

Go Vegan!

Photo credits: @farmsanctuary

#DíaMundialSinCarne #MeatOutDay

Una investigació de l’entitat ARDE ha destapat una granja de porcs a Castellote (Terol), amb capacitat per a 1.500 animals, on s’han documentat porcs ferits, malalts i agonitzant sense atenció veterinària, convivint amb cadàvers en descomposició dins de les mateixes instal·lacions i episodis de canibalisme.

Les imatges es van enregistrar entre el 30 d’octubre i el 3 de novembre de 2025 i el 24 i 25 de febrer de 2026, i han estat denunciades davant la Fiscalia per delictes de maltractament animal, contra la salut pública i publicitat enganyosa.

El material mostra animals amb abscessos, hèrnies, ferides obertes i problemes locomotors, alguns incapaços de moure’s, sense cap tractament. També s’hi observen cadàvers acumulats en contacte amb animals vius, presència de rates, larves i brutícia extrema, i fins i tot agressions per part d’operaris.

La granja està vinculada a Ganados La Yruela S.C. i connectada amb la cadena de producció que arriba a Frigoríficos Costa Brava S.A., empresa associada a un grup amb presència en més de 60 països i que ha rebut prop de 2 milions d’euros en ajudes de la PAC entre 2015 i 2024.

Tot això passa dins d’una estructura industrial amb certificacions, relacions comercials i finançament públic. El que es veu no és una anomalia puntual, sinó les conseqüències d’un model que redueix els animals a producción, d’un sistema que permet que animals visquin entre excrements, malalties i mort, mentre a fora es continua parlant de benestar.

Photo credits: @arde.global
Crèdits del reportatge: @nicolasribasleopold

Les girafes són animals socials, amb vincles complexos i una manera de relacionar-se subtil, silenciosa, però profunda. Poden recórrer quilòmetres cada dia, escollir què mengen, com es mouen, amb qui es troben. La seva vida, en llibertat, és moviment, és espai, és decisió.

Quan una girafa és capturada o criada en captivitat per acabar en un zoo o convertida en atracció turística, tot això desapareix. El seu món es redueix a un recinte limitat, a rutines imposades, a la mirada constant de persones que no la veuen com un individu, sinó com una experiència. En els centres turístics, les girafes són alimentades per visitants, fotografiades sense descans, exposades com si la seva existència fos un espectacle.

I als zoos, les presons per als animals, la realitat és el confinament en espais que mai podran replicar el seu entorn natural. Sense estímuls reals, sense llibertat, sense la possibilitat de desenvolupar els seus comportaments propis.

Una girafa no és un objecte decoratiu ni una activitat de cap de setmana. És un ésser amb una vida pròpia, amb interessos, amb una manera única d’habitar el món.

Si encara vas a zoos, deixa de fer-ho. Si viatges i veus girafes obligades a interactuar amb turistes, qüestioneu-ho, no hi participos, fes visible aquesta realitat. Els animals no són aquí per entretenir-nos. I encara menys per ser utilitzats com a recurs o consumits com si fossin coses.

La protectora Prote Animais Morrazo (@protemorrazo), amb la col·laboració d’agents del Seprona de la Guàrdia Civil, ha retirat 22 gossos de caça (16 femelles i 6 mascles) a un veí de Moaña, a la comarca d’O Morrazo.

Els podencs estaven engabiats i en estat d’extrema primesa, amb signes evidents d’abandonament i falta de cures. Després de la intervenció, els animals han estat traslladats a la protectora per rebre atenció veterinària i recuperació.

El propietari està sent investigat per un delicte de maltractament animal. El cas torna a posar de manifest una realitat colpidora: la caça no només implica la mort d’animals salvatges, sinó també el patiment de molts gossos utilitzats com a eines, engabiats, maltractats i torturats en un sistema que els considera reemplaçables.

Photo credits: @asociacioncadelinos

Cada dia milions d’animals neixen dins d’un sistema que ja ha decidit el seu destí. No perquè sigui necessari, sinó perquè la societat ho ha normalitzat. Granges, escorxadors, laboratoris… llocs que existeixen perquè hem acceptat que les seves vides valen menys que els nostres costums.

Però els animals no són idees ni conceptes. Són individus. Senten por, busquen seguretat, reconeixen els altres, volen viure. Exactament com qualsevol ésser capaç de sentir.

La majoria de persones dirien que estimen els animals. I probablement és veritat. Però també és veritat que el sistema funciona perquè el patiment queda lluny, fora de la nostra mirada. Quan no el veiem, és més fàcil continuar com sempre.

La pregunta no és complicada: si podem viure sense matar animals, per què continuem fent-ho?

El món no necessita més excuses. El que necessita és una mica més de consciència.

Photo credits: WeAnimals