associacioveganacatalunya

460 6,625

Associació Vegana Catalunya

Les gallines no són aliments. No són màquines de posar ous. No són “l’opció fàcil” quan es deixa de menjar carn vermella. Són éssers vius complexos, amb capacitat de sentir, recordar, comunicar-se i establir vincles.

Les gallines somien quan dormen, reconeixen desenes de cares, es comuniquen amb un llenguatge propi i canten als seus pollets abans que neixin. Formen relacions socials, cuiden, alerten del perill i mostren preferències i emocions. La ciència fa temps que ho sap. El problema és que culturalment hem decidit no mirar-ho.

Sovint veiem com persones deixen la carn vermella però continuen menjant pollastre, o justifiquen el consum d’ous com si no impliqués cap violència. Però darrere d’un ou hi ha una gallina explotada, seleccionada genèticament, privada de llibertat i, quan ja no és rendible, sacrificada. No existeixen ous “sense víctimes”.

Prendre consciència és el primer pas per fer un canvi real. Les gallines no són menys que altres animals que estimem. Mereixen el mateix respecte, la mateixa consideració i el mateix dret a viure la seva vida.

Agraïm a The Humane League aquesta campanya per portar aquesta realitat a l’espai públic i ajudar a trencar el silenci al voltant de l’explotació de les gallines.

Photo credits: @thehumaneleague

165 1
Open
Les gallines no són aliments. No són màquines de posar ous. No són “l’opció fàcil” quan es deixa de menjar carn vermella. Són éssers vius complexos, amb capacitat de sentir, recordar, comunicar-se i establir vincles. Les gallines somien quan dormen, reconeixen desenes de cares, es comuniquen amb un llenguatge propi i canten als seus pollets abans que neixin. Formen relacions socials, cuiden, alerten del perill i mostren preferències i emocions. La ciència fa temps que ho sap. El problema és que culturalment hem decidit no mirar-ho. Sovint veiem com persones deixen la carn vermella però continuen menjant pollastre, o justifiquen el consum d’ous com si no impliqués cap violència. Però darrere d’un ou hi ha una gallina explotada, seleccionada genèticament, privada de llibertat i, quan ja no és rendible, sacrificada. No existeixen ous “sense víctimes”. Prendre consciència és el primer pas per fer un canvi real. Les gallines no són menys que altres animals que estimem. Mereixen el mateix respecte, la mateixa consideració i el mateix dret a viure la seva vida. Agraïm a The Humane League aquesta campanya per portar aquesta realitat a l’espai públic i ajudar a trencar el silenci al voltant de l’explotació de les gallines. Photo credits: @thehumaneleague

Vitoria-Gasteiz ha iniciat aquest 2026 els tràmits per transformar l’Iradier Arena, inaugurada l’any 2006 com a plaça de toros, en un espai cultural multiusos, eliminant definitivament qualsevol infraestructura vinculada a la tauromàquia. El projecte preveu la creació d’una gran sala per a espectacles i esdeveniments amb capacitat d’entre 5.000 i 6.000 persones, així com una sala simfònica amb excel·lència acústica per a unes 1.500 persones.

Allà on durant anys es va normalitzar la violència contra animals com a espectacle públic, s’hi obre ara un espai pensat per a la cultura, la música i la trobada ciutadana. No és només una reforma arquitectònica, sinó un canvi de paradigma: deixar enrere un model basat en el patiment i apostar per usos culturals que no impliquen explotació animal.

130 6
Open
Vitoria-Gasteiz ha iniciat aquest 2026 els tràmits per transformar l’Iradier Arena, inaugurada l’any 2006 com a plaça de toros, en un espai cultural multiusos, eliminant definitivament qualsevol infraestructura vinculada a la tauromàquia. El projecte preveu la creació d’una gran sala per a espectacles i esdeveniments amb capacitat d’entre 5.000 i 6.000 persones, així com una sala simfònica amb excel·lència acústica per a unes 1.500 persones. Allà on durant anys es va normalitzar la violència contra animals com a espectacle públic, s’hi obre ara un espai pensat per a la cultura, la música i la trobada ciutadana. No és només una reforma arquitectònica, sinó un canvi de paradigma: deixar enrere un model basat en el patiment i apostar per usos culturals que no impliquen explotació animal.

Aquest vídeo forma part de la campanya “You Didn’t Know, Did You?” (“No ho sabies, oi?”) de l’organització australiana Animals Australia, creada per mostrar una realitat que sovint queda fora de la mirada pública: les condicions en què viuen i moren milions de porcs dins la indústria porcina.

A moltes granges intensives, les truges reproductores passen setmanes confinades en gàbies metàl·liques tan estretes que amb prou feines poden moure’s. Els garrins pateixen pràctiques doloroses sense anestèsia i, pocs mesos després, són enviats a l’escorxador, on la majoria són sacrificats en cambres amb diòxid de carboni.

La campanya planteja una pregunta directa: si realment coneguéssim què passa darrere d’aquests sistemes de producció, continuaríem considerant-ho normal?

La indústria depèn, en gran part, del fet que la gent no ho sàpiga o no ho vulgui veure. Però avui sabem molt més sobre la sensibilitat i la intel·ligència dels porcs. I amb aquest coneixement arriba també la responsabilitat de replantejar les nostres decisions.

Video credits @animalsaustralia

360 17
Open
Aquest vídeo forma part de la campanya “You Didn’t Know, Did You?” (“No ho sabies, oi?”) de l’organització australiana Animals Australia, creada per mostrar una realitat que sovint queda fora de la mirada pública: les condicions en què viuen i moren milions de porcs dins la indústria porcina. A moltes granges intensives, les truges reproductores passen setmanes confinades en gàbies metàl·liques tan estretes que amb prou feines poden moure’s. Els garrins pateixen pràctiques doloroses sense anestèsia i, pocs mesos després, són enviats a l’escorxador, on la majoria són sacrificats en cambres amb diòxid de carboni. La campanya planteja una pregunta directa: si realment coneguéssim què passa darrere d’aquests sistemes de producció, continuaríem considerant-ho normal? La indústria depèn, en gran part, del fet que la gent no ho sàpiga o no ho vulgui veure. Però avui sabem molt més sobre la sensibilitat i la intel·ligència dels porcs. I amb aquest coneixement arriba també la responsabilitat de replantejar les nostres decisions. Video credits @animalsaustralia

IKEA ha incorporat als seus restaurants un nou plat vegetal: les plant-rich falafel balls, elaborades principalment amb cigrons, carbassó, ceba i espècies. Es serveixen amb cuscús amb verdures, allioli vegà i llimona, amb un exterior cruixent i un interior suau. El plat, amb vuit unitats, té un preu aproximat de 4,99 dòlars i forma part de la política de l’empresa de situar les opcions vegetals al mateix preu o per sota de les alternatives amb proteïna animal.

El producte s’ha començat a introduir durant el 2026 als restaurants IKEA de diversos països i es preveu que pròximament també es pugui comprar per emportar a la secció Swedish Food Market de les botigues.

➡️ATENCIÓ: A Espanya encara no ha arribat però es preveu que arribi al llarg de l’any.

El llançament s’ha presentat en col·laboració amb The Tiny Chef Show, una sèrie d’animació que promou la cuina vegetal.

Valorem positivament que grans empreses incorporin opcions vegetals accessibles i assequibles, contribuint a normalitzar una alimentació amb menys productes d’origen animal.

—
#vegannews

152 10
Open
IKEA ha incorporat als seus restaurants un nou plat vegetal: les plant-rich falafel balls, elaborades principalment amb cigrons, carbassó, ceba i espècies. Es serveixen amb cuscús amb verdures, allioli vegà i llimona, amb un exterior cruixent i un interior suau. El plat, amb vuit unitats, té un preu aproximat de 4,99 dòlars i forma part de la política de l’empresa de situar les opcions vegetals al mateix preu o per sota de les alternatives amb proteïna animal. El producte s’ha començat a introduir durant el 2026 als restaurants IKEA de diversos països i es preveu que pròximament també es pugui comprar per emportar a la secció Swedish Food Market de les botigues. ➡️ATENCIÓ: A Espanya encara no ha arribat però es preveu que arribi al llarg de l’any. El llançament s’ha presentat en col·laboració amb The Tiny Chef Show, una sèrie d’animació que promou la cuina vegetal. Valorem positivament que grans empreses incorporin opcions vegetals accessibles i assequibles, contribuint a normalitzar una alimentació amb menys productes d’origen animal. — #vegannews

Avui se celebra el Dia Mundial de la Vida Silvestre, una data proclamada per les Nacions Unides per recordar la importància de protegir la fauna i la flora salvatges del planeta i la biodiversitat de la qual tots depenem.

La vida silvestre no és un decorat ni un recurs al servei de l’ésser humà. Són animals i ecosistemes amb valor propi, amb un paper essencial en l’equilibri del planeta, i que avui es troben amenaçats per la destrucció d’hàbitats, l’explotació, el comerç d’espècies, la indústria alimentària i un model de consum profundament insostenible.

La defensa de la vida silvestre no pot quedar-se només en la conservació “a distància”. Protegir la biodiversitat implica també qüestionar com ens alimentem, què consumim i quin impacte tenen les nostres decisions quotidianes sobre els animals i els ecosistemes.

No hi ha protecció real de la vida salvatge sense reduir l’explotació animal ni sense avançar cap a models alimentaris i de vida més respectuosos, justos i coherents amb els límits del planeta.

Avui és un bon dia per mirar la biodiversitat amb respecte, però també amb responsabilitat.
La vida silvestre mereix ser protegida. Sempre.

72 1
Open
Avui se celebra el Dia Mundial de la Vida Silvestre, una data proclamada per les Nacions Unides per recordar la importància de protegir la fauna i la flora salvatges del planeta i la biodiversitat de la qual tots depenem. La vida silvestre no és un decorat ni un recurs al servei de l’ésser humà. Són animals i ecosistemes amb valor propi, amb un paper essencial en l’equilibri del planeta, i que avui es troben amenaçats per la destrucció d’hàbitats, l’explotació, el comerç d’espècies, la indústria alimentària i un model de consum profundament insostenible. La defensa de la vida silvestre no pot quedar-se només en la conservació “a distància”. Protegir la biodiversitat implica també qüestionar com ens alimentem, què consumim i quin impacte tenen les nostres decisions quotidianes sobre els animals i els ecosistemes. No hi ha protecció real de la vida salvatge sense reduir l’explotació animal ni sense avançar cap a models alimentaris i de vida més respectuosos, justos i coherents amb els límits del planeta. Avui és un bon dia per mirar la biodiversitat amb respecte, però també amb responsabilitat. La vida silvestre mereix ser protegida. Sempre.

Quan mirem els animals sense filtres culturals ni excuses apreses, el que apareix és evident: vincles, cures, afecte, presència. Amor. El mateix amor que reconeixem i defensem quan és humà.

Els animals no són aquí per ser utilitzats, explotats ni menjats. No són recursos. Són éssers vius que senten, que estimen, que estableixen relacions i que volen viure. Pensar que algú té dret a decidir sobre la seva vida només per costum, plaer o tradició és una construcció humana sense base ètica.

No existeix el “bon criador” que estima i mata. No existeix l’amor quan es pren una vida, quan se separa una mare del seu fill, quan es justifica el patiment perquè “sempre s’ha fet així”. Tot això és absurd. I, sobretot, és evitable.

No necessitem menjar animals. No és necessari, no és just i no és defensable. El que sí que necessitem és fer un pas endavant com a societat i posar fi a unes barbàries que no tenen cap sentit en el món d’avui.

Agraïment especial al santuari The Gentle Barn per transmetre aquest missatge amb un vídeo tan tendre i tan clar. L’amor no entén d’espècies. I el respecte tampoc hauria d’entendre’n.

Vdeo credits @thegentlebarn 💚

89 4
Open
Quan mirem els animals sense filtres culturals ni excuses apreses, el que apareix és evident: vincles, cures, afecte, presència. Amor. El mateix amor que reconeixem i defensem quan és humà. Els animals no són aquí per ser utilitzats, explotats ni menjats. No són recursos. Són éssers vius que senten, que estimen, que estableixen relacions i que volen viure. Pensar que algú té dret a decidir sobre la seva vida només per costum, plaer o tradició és una construcció humana sense base ètica. No existeix el “bon criador” que estima i mata. No existeix l’amor quan es pren una vida, quan se separa una mare del seu fill, quan es justifica el patiment perquè “sempre s’ha fet així”. Tot això és absurd. I, sobretot, és evitable. No necessitem menjar animals. No és necessari, no és just i no és defensable. El que sí que necessitem és fer un pas endavant com a societat i posar fi a unes barbàries que no tenen cap sentit en el món d’avui. Agraïment especial al santuari The Gentle Barn per transmetre aquest missatge amb un vídeo tan tendre i tan clar. L’amor no entén d’espècies. I el respecte tampoc hauria d’entendre’n. Vdeo credits @thegentlebarn 💚

Les declaracions de Ramón García a la presentació de la Fira de San Isidro 2026, demanant explícitament portar infants als toros perquè “els faran millors persones”, són profundament irresponsables i preocupants. No només perquè banalitzen la violència, sinó perquè promouen activament l’exposició de menors a una pràctica basada en el patiment, la tortura i la mort d’animals com a forma d’entreteniment.

Que aquestes paraules fossin aplaudides per la platea i avalades institucionalment en un acte públic, amb representants polítics presents, evidencia fins a quin punt la tauromàquia continua sent protegida i legitimada malgrat el rebuig creixent d’una gran part de la societat.

La tauromàquia és una de les grans vergonyes pendents de l’Estat espanyol. Una pràctica que ja ha estat abolida o prohibida en molts països per motius ètics, de benestar animal i de protecció de la infància, però que aquí encara es defensa sota el paraigua de la “tradició” o la “cultura”.

Si una tradició, una passió o una expressió cultural es fonamenta en la violència, sigui contra persones o contra animals, no té cap justificació possible. No pot ser tolerada ni protegida per les institucions públiques. La violència no educa, no ennobleix i no fa millors persones.

Protegir la infància i avançar cap a una societat més justa passa, necessàriament, per posar fi a aquestes pràctiques com més aviat millor.

86 47
Open
Les declaracions de Ramón García a la presentació de la Fira de San Isidro 2026, demanant explícitament portar infants als toros perquè “els faran millors persones”, són profundament irresponsables i preocupants. No només perquè banalitzen la violència, sinó perquè promouen activament l’exposició de menors a una pràctica basada en el patiment, la tortura i la mort d’animals com a forma d’entreteniment. Que aquestes paraules fossin aplaudides per la platea i avalades institucionalment en un acte públic, amb representants polítics presents, evidencia fins a quin punt la tauromàquia continua sent protegida i legitimada malgrat el rebuig creixent d’una gran part de la societat. La tauromàquia és una de les grans vergonyes pendents de l’Estat espanyol. Una pràctica que ja ha estat abolida o prohibida en molts països per motius ètics, de benestar animal i de protecció de la infància, però que aquí encara es defensa sota el paraigua de la “tradició” o la “cultura”. Si una tradició, una passió o una expressió cultural es fonamenta en la violència, sigui contra persones o contra animals, no té cap justificació possible. No pot ser tolerada ni protegida per les institucions públiques. La violència no educa, no ennobleix i no fa millors persones. Protegir la infància i avançar cap a una societat més justa passa, necessàriament, per posar fi a aquestes pràctiques com més aviat millor.

Volem agrair la intervenció de @danirovira durant la transmissió del programa Al cielo con ella, presentat per Henar Álvarez a RTVE Play.

Amb el seu humor tan característic, Dani va posar paraules (i rialles) a una situació que les persones veganes vivim cada dia a la majoria de bars i restaurants. Una escena quotidiana que fa gràcia, sí, però que deixa al descobert una veritat molt incòmoda: la confusió, volguda o no, sobre què són realment els productes d’origen vegetal.

No és un debat banal. Recentment ha arribat fins i tot a les institucions europees, amb intents de limitar la nomenclatura dels productes plant-based. Finalment, el 12 de gener de 2026 la Unió Europea va ajornar la decisió sobre si restringir o prohibir l’ús d’aquests termes per a aliments d’origen vegetal, ja que no hi va haver acord entre els estats membres, i el debat continua obert al llarg d’aquest any.

Paraules com hamburguesa descriuen una forma de preparació, i salsitxa, una manera de conservació. No tenen res a veure, necessàriament, amb la carn. Dani ho exemplifica de manera brillant amb el cas de la llet.

Gràcies, Dani💚
Video credits: @rtveplay @alcieloconella_rtve

1114 59
Open
Volem agrair la intervenció de @danirovira durant la transmissió del programa Al cielo con ella, presentat per Henar Álvarez a RTVE Play. Amb el seu humor tan característic, Dani va posar paraules (i rialles) a una situació que les persones veganes vivim cada dia a la majoria de bars i restaurants. Una escena quotidiana que fa gràcia, sí, però que deixa al descobert una veritat molt incòmoda: la confusió, volguda o no, sobre què són realment els productes d’origen vegetal. No és un debat banal. Recentment ha arribat fins i tot a les institucions europees, amb intents de limitar la nomenclatura dels productes plant-based. Finalment, el 12 de gener de 2026 la Unió Europea va ajornar la decisió sobre si restringir o prohibir l’ús d’aquests termes per a aliments d’origen vegetal, ja que no hi va haver acord entre els estats membres, i el debat continua obert al llarg d’aquest any. Paraules com hamburguesa descriuen una forma de preparació, i salsitxa, una manera de conservació. No tenen res a veure, necessàriament, amb la carn. Dani ho exemplifica de manera brillant amb el cas de la llet. Gràcies, Dani💚 Video credits: @rtveplay @alcieloconella_rtve

El passat 12 de gener, un camió carregat de pollastres vius va bolcar a Tuscaloosa, a l’estat d’Alabama (EUA), i els animals van quedar escampats per l’autopista. Durant uns instants van córrer lliures. Poc després, van ser acorralats de nou i el seu destí no va canviar.

A partir d’aquest fet real, PETA Latino ha creat un vídeo d’animació pensat per apropar a infants i persones adultes la realitat que viuen milions de pollastres cada dia, sense recórrer a imatges violentes. Una eina pedagògica per explicar, amb sensibilitat, què hi ha darrere del que sovint es presenta com a “normal”.

No normalitzeu la matança de pollastres. Sovint es presenta la seva carn com una cosa “menor”, gairebé diferent de la d’una vaca o d’un porc, com si el seu patiment comptés menys o com si no fos una mort real. Però els pollastres són animals sensibles, amb por, memòria i ganes de viure. No són “carn blanca”, ni un producte neutre: són individus als quals se’ls pren la vida.

Només el veganisme és el camí real per deixar de fer mal als altres animals d’aquest planeta.

Reflexionem. I decidim amb el cor.

Video credit @officialpetalatino

—

#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle

178 13
Open
El passat 12 de gener, un camió carregat de pollastres vius va bolcar a Tuscaloosa, a l’estat d’Alabama (EUA), i els animals van quedar escampats per l’autopista. Durant uns instants van córrer lliures. Poc després, van ser acorralats de nou i el seu destí no va canviar. A partir d’aquest fet real, PETA Latino ha creat un vídeo d’animació pensat per apropar a infants i persones adultes la realitat que viuen milions de pollastres cada dia, sense recórrer a imatges violentes. Una eina pedagògica per explicar, amb sensibilitat, què hi ha darrere del que sovint es presenta com a “normal”. No normalitzeu la matança de pollastres. Sovint es presenta la seva carn com una cosa “menor”, gairebé diferent de la d’una vaca o d’un porc, com si el seu patiment comptés menys o com si no fos una mort real. Però els pollastres són animals sensibles, amb por, memòria i ganes de viure. No són “carn blanca”, ni un producte neutre: són individus als quals se’ls pren la vida. Només el veganisme és el camí real per deixar de fer mal als altres animals d’aquest planeta. Reflexionem. I decidim amb el cor. Video credit @officialpetalatino — #vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestyle

Els animals són aquí amb nosaltres, no per a nosaltres.

Comparteix si estàs d’acord!🙏🏻

📹: @littleoaksanctuary

—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestlye

348 17
Open
Els animals són aquí amb nosaltres, no per a nosaltres. Comparteix si estàs d’acord!🙏🏻 📹: @littleoaksanctuary — #vegan #veganfortheanimals #govegan #veganlifestlye

Sadie Sink, actriu nord-americana coneguda per interpretar a Max a Stranger Things, és una de les veus joves més compromeses amb el veganisme i la defensa animal.

Es va fer vegana l’any 2016, arran del rodatge de The Glass Castle, on va coincidir amb Woody Harrelson. El seu exemple, juntament amb la creixent consciència sobre el que implica la indústria alimentària per als animals, la va portar a fer el pas cap a una vida completament vegetal.

Des d’aleshores, Sadie no només manté una alimentació basada en plantes, sinó que també dona suport a projectes vinculats a la sostenibilitat, el consum conscient i la protecció dels animals. Ha col·laborat amb diverses organitzacions i utilitza la seva veu pública per defensar un estil de vida més ètic i respectuós.

En aquest vídeo, comparteix un consell per a totes aquelles persones que volen iniciar el seu camí cap al veganisme. Un procés que pot tenir dubtes i dificultats, però que, com diu ella, val la pena.

Un recordatori que cada pas compta i que totes les transformacions importants comencen amb una decisió senzilla: voler fer-ho millor.

Video credits: Glamour.de

—

#vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights #vegannews #sadiesink #strangerthingsedit

510 19
Open
Sadie Sink, actriu nord-americana coneguda per interpretar a Max a Stranger Things, és una de les veus joves més compromeses amb el veganisme i la defensa animal. Es va fer vegana l’any 2016, arran del rodatge de The Glass Castle, on va coincidir amb Woody Harrelson. El seu exemple, juntament amb la creixent consciència sobre el que implica la indústria alimentària per als animals, la va portar a fer el pas cap a una vida completament vegetal. Des d’aleshores, Sadie no només manté una alimentació basada en plantes, sinó que també dona suport a projectes vinculats a la sostenibilitat, el consum conscient i la protecció dels animals. Ha col·laborat amb diverses organitzacions i utilitza la seva veu pública per defensar un estil de vida més ètic i respectuós. En aquest vídeo, comparteix un consell per a totes aquelles persones que volen iniciar el seu camí cap al veganisme. Un procés que pot tenir dubtes i dificultats, però que, com diu ella, val la pena. Un recordatori que cada pas compta i que totes les transformacions importants comencen amb una decisió senzilla: voler fer-ho millor. Video credits: Glamour.de — #vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights #vegannews #sadiesink #strangerthingsedit

Aquest vídeo de campanya de Nadal de PETA UK és una crítica directa a la nostra capacitat d’apagar la consciència mentre encenem els llums de l’arbre.

La peça mostra una família dinant per Nadal i parlant de tot allò banal de sempre: el trànsit, les sèries de televisió, xafarderies familiars… Converses que omplen el silenci mentre evitem mirar el que estem menjant i tot el patiment, la tortura i la massacre que hi ha al darrere de cada plat festiu.

El vídeo ens colpeja precisament aquí: en la distància que hem creat entre el que fem i mengem i les vides que ha costat. En la normalització d’una massacre anual de la qual, si no ets vegà, formes part directament.

Bon Nadal… o bona massacre: depèn només de vosaltres. La inconsciència o la indiferència us fa igual de responsables.

Des de l’Associació Vegana de Catalunya us demanem que trieu la vida i l’amor, al cap i a la fi, és d’això que hauria d’anar el Nadal.

Vídeo: @petauk

Vídeo complet al canal YouTube de PETA UK

—

#vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights #vegannews #veggiechristmas #happychristmassacre

374 14
Open
Aquest vídeo de campanya de Nadal de PETA UK és una crítica directa a la nostra capacitat d’apagar la consciència mentre encenem els llums de l’arbre. La peça mostra una família dinant per Nadal i parlant de tot allò banal de sempre: el trànsit, les sèries de televisió, xafarderies familiars… Converses que omplen el silenci mentre evitem mirar el que estem menjant i tot el patiment, la tortura i la massacre que hi ha al darrere de cada plat festiu. El vídeo ens colpeja precisament aquí: en la distància que hem creat entre el que fem i mengem i les vides que ha costat. En la normalització d’una massacre anual de la qual, si no ets vegà, formes part directament. Bon Nadal… o bona massacre: depèn només de vosaltres. La inconsciència o la indiferència us fa igual de responsables. Des de l’Associació Vegana de Catalunya us demanem que trieu la vida i l’amor, al cap i a la fi, és d’això que hauria d’anar el Nadal. Vídeo: @petauk Vídeo complet al canal YouTube de PETA UK — #vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights #vegannews #veggiechristmas #happychristmassacre

És molt fàcil sentir tendresa per personatges animats. Tenen ulls grans, expressions exagerades i històries creades per despertar-nos empatia. Connectem amb ells, i no volem que pateixin ni que cap altre animal o persona els faci res dolent.

I aleshores, què passa amb els animals reals? Per què no sentim aquesta mateixa connexió?

La dissonància és evident: plorem per un personatge de ficció, però mirem cap a una altra banda quan la indústria tracta els animals com a recursos. Aquesta separació no és natural; és cultural, apresa i reforçada perquè el sistema necessita que no connectem amb la realitat.

La pregunta és simple: si podem comprendre i estimar éssers inventats, com pot ser que no apliquem la mateixa empatia als éssers reals?

Crèdits del vídeo: @menkay.ig

—

#vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights #vegannews

514 19
Open
És molt fàcil sentir tendresa per personatges animats. Tenen ulls grans, expressions exagerades i històries creades per despertar-nos empatia. Connectem amb ells, i no volem que pateixin ni que cap altre animal o persona els faci res dolent. I aleshores, què passa amb els animals reals? Per què no sentim aquesta mateixa connexió? La dissonància és evident: plorem per un personatge de ficció, però mirem cap a una altra banda quan la indústria tracta els animals com a recursos. Aquesta separació no és natural; és cultural, apresa i reforçada perquè el sistema necessita que no connectem amb la realitat. La pregunta és simple: si podem comprendre i estimar éssers inventats, com pot ser que no apliquem la mateixa empatia als éssers reals? Crèdits del vídeo: @menkay.ig — #vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights #vegannews

S’acosta el Thanksgiving Day, una celebració que cada any amaga una realitat brutal: milions de galls dindi són criats i sacrificats només per convertir-se en un plat. Animals sensibles, curiosos i socials, reduïts a una tradició que no qüestiona el patiment que hi ha al darrere.

El gall dindi no és un símbol festiu: és un individu amb sentiments, amb por, amb afecte, amb capacitat de comunicar-se i de crear vincles.

La veritable evolució moral consisteix a mirar els animals com a invididus i no com a recursos. No hi ha festa que justifiqui el patiment. I hi ha mil maneres de celebrar sense fer mal a ningú.

Fem una tradició nova: una que no construeixi felicitat sobre la mort, sinó sobre el respecte.

Original video credits: @thegentlebarn

—

#vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights #vegannews

302 15
Open
S’acosta el Thanksgiving Day, una celebració que cada any amaga una realitat brutal: milions de galls dindi són criats i sacrificats només per convertir-se en un plat. Animals sensibles, curiosos i socials, reduïts a una tradició que no qüestiona el patiment que hi ha al darrere. El gall dindi no és un símbol festiu: és un individu amb sentiments, amb por, amb afecte, amb capacitat de comunicar-se i de crear vincles. La veritable evolució moral consisteix a mirar els animals com a invididus i no com a recursos. No hi ha festa que justifiqui el patiment. I hi ha mil maneres de celebrar sense fer mal a ningú. Fem una tradició nova: una que no construeixi felicitat sobre la mort, sinó sobre el respecte. Original video credits: @thegentlebarn — #vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights #vegannews

Els peixos no són productes ni ingredients. Són animals amb sistemes nerviosos complexos, capacitat de sentir dolor i el desig instintiu de viure. Malgrat això, la pesca industrial i l’aqüicultura condemnen milions d’éssers a una mort lenta i silenciosa, lluny de la mirada pública.

Hem normalitzat tant menjar peix que ens hem oblidat que darrere de cada plat hi ha una vida. Una vida que no volia ser atrapada en una xarxa ni ofegada fora de l’aigua. Una vida que mereixia respecte.

El veganisme defensa que tots els animals, també els del mar, tenen dret a existir per si mateixos. El primer pas per canviar-ho tot és reconèixer-los com els individus que són.

Credits original video @animal.rising

Original Music “Blue 52” by @sharpenstrokes.music

—

#vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights #vegannews

112 8
Open
Els peixos no són productes ni ingredients. Són animals amb sistemes nerviosos complexos, capacitat de sentir dolor i el desig instintiu de viure. Malgrat això, la pesca industrial i l’aqüicultura condemnen milions d’éssers a una mort lenta i silenciosa, lluny de la mirada pública. Hem normalitzat tant menjar peix que ens hem oblidat que darrere de cada plat hi ha una vida. Una vida que no volia ser atrapada en una xarxa ni ofegada fora de l’aigua. Una vida que mereixia respecte. El veganisme defensa que tots els animals, també els del mar, tenen dret a existir per si mateixos. El primer pas per canviar-ho tot és reconèixer-los com els individus que són. Credits original video @animal.rising Original Music “Blue 52” by @sharpenstrokes.music — #vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights #vegannews

Ahir ens va deixar la dra. Jane Goodall, i amb ella se’n va una de les veus més grans en defensa de la vida i de la compassió animal. 🌍🕊️

El buit que deixa és immens, però també és immena l’herència que ens deixa: una crida constant a respectar tots els éssers vius, humans i no humans, i, a comprendre que cada vida importa.

L’ètica animal ens recorda que no hi ha jerarquies naturals que justifiquin la dominació o el maltractament, sinó que tots compartim la mateixa casa: el planeta Terra. El seu missatge és més urgent que mai.

Gràcies, Jane, per ensenyar-nos a mirar als ulls dels animals i veure-hi èssers únics, amb dignitat i dret a viure. El millor homenatge és continuar la teva tasca: construir un món lliure de crueltat animal.

Us animem a seguir la gran tasca que realitzen a @janegoodallespana @janegoodallinst 💚

🐒💚✨

—

#janegoodall #thankyoujane

883 33
Open
Ahir ens va deixar la dra. Jane Goodall, i amb ella se’n va una de les veus més grans en defensa de la vida i de la compassió animal. 🌍🕊️ El buit que deixa és immens, però també és immena l’herència que ens deixa: una crida constant a respectar tots els éssers vius, humans i no humans, i, a comprendre que cada vida importa. L’ètica animal ens recorda que no hi ha jerarquies naturals que justifiquin la dominació o el maltractament, sinó que tots compartim la mateixa casa: el planeta Terra. El seu missatge és més urgent que mai. Gràcies, Jane, per ensenyar-nos a mirar als ulls dels animals i veure-hi èssers únics, amb dignitat i dret a viure. El millor homenatge és continuar la teva tasca: construir un món lliure de crueltat animal. Us animem a seguir la gran tasca que realitzen a @janegoodallespana @janegoodallinst 💚 🐒💚✨ — #janegoodall #thankyoujane

Cada any s’assassinen bilions d’animals arreu del món per convertir-los en menjar. La majoria passen tota la seva vida en granges industrials, confinats en espais reduïts on difícilment poden expressar els seus comportaments naturals. Cavalls, vaques, cabres, galls dindi, conills, ovelles, xais, oques, gallines d’Índia, porcs, ànecs, pollastres, peixos i crustacis: la llista és interminable i esfereïdora, i cadascun d’aquests éssers vius és reduït a una simple xifra en les estadístiques de producció.

Les xifres publicades per l’organització Viva! ens recorden la magnitud del drama: parlem de vides que es compten per milers de milions i que sovint acaben després d’un patiment silenciat. Darrere de cada número hi ha un cor que batega, un individu capaç de sentir dolor i també de gaudir, si tingués l’oportunitat, d’una existència lliure.

Les xifres publicades per l’organització Viva! són aterridores. Segons el seu recompte:

- Més de 78.000 milions d’animals terrestres arriben cada any als escorxadors.
- A això se li sumen uns 2 bilions de peixos salvatges i 124.000 milions de peixos de piscifactoria sacrificats anualment. Aquesta dada, però, és difícil de mesurar amb exactitud, perquè en molts casos els animals aquàtics es compten pel seu pes i no pel nombre d’individus.
- Pel que fa als mol·luscs, se n’assassinen uns 4.400 milions cada any.

Cada xifra representa vides que mai van tenir oportunitat de viure de manera plena: molts animals són sacrificats quan encara són molt joves, amb poc temps per viure en condicions mínimament dignes; molts moren abans de la seva “vida útil” natural per causes relacionades amb condicions estressants, malalties, transport inhumà o pràctiques aberrants de la indústria.

Aquestes dades ens conviden a mirar més enllà del que trobem al plat i a prendre consciència de les conseqüències reals del nostre sistema alimentari.

Davant d’aquesta realitat, la reflexió és inevitable: si el nostre menjar implica tant de dolor i destrucció, no hauria de ser també responsabilitat nostra buscar formes de viure i alimentar-nos que respectin la vida en totes les seves formes?

📽️: @vivacharity

272 16
Open
Cada any s’assassinen bilions d’animals arreu del món per convertir-los en menjar. La majoria passen tota la seva vida en granges industrials, confinats en espais reduïts on difícilment poden expressar els seus comportaments naturals. Cavalls, vaques, cabres, galls dindi, conills, ovelles, xais, oques, gallines d’Índia, porcs, ànecs, pollastres, peixos i crustacis: la llista és interminable i esfereïdora, i cadascun d’aquests éssers vius és reduït a una simple xifra en les estadístiques de producció. Les xifres publicades per l’organització Viva! ens recorden la magnitud del drama: parlem de vides que es compten per milers de milions i que sovint acaben després d’un patiment silenciat. Darrere de cada número hi ha un cor que batega, un individu capaç de sentir dolor i també de gaudir, si tingués l’oportunitat, d’una existència lliure. Les xifres publicades per l’organització Viva! són aterridores. Segons el seu recompte: - Més de 78.000 milions d’animals terrestres arriben cada any als escorxadors. - A això se li sumen uns 2 bilions de peixos salvatges i 124.000 milions de peixos de piscifactoria sacrificats anualment. Aquesta dada, però, és difícil de mesurar amb exactitud, perquè en molts casos els animals aquàtics es compten pel seu pes i no pel nombre d’individus. - Pel que fa als mol·luscs, se n’assassinen uns 4.400 milions cada any. Cada xifra representa vides que mai van tenir oportunitat de viure de manera plena: molts animals són sacrificats quan encara són molt joves, amb poc temps per viure en condicions mínimament dignes; molts moren abans de la seva “vida útil” natural per causes relacionades amb condicions estressants, malalties, transport inhumà o pràctiques aberrants de la indústria. Aquestes dades ens conviden a mirar més enllà del que trobem al plat i a prendre consciència de les conseqüències reals del nostre sistema alimentari. Davant d’aquesta realitat, la reflexió és inevitable: si el nostre menjar implica tant de dolor i destrucció, no hauria de ser també responsabilitat nostra buscar formes de viure i alimentar-nos que respectin la vida en totes les seves formes? 📽️: @vivacharity

Els animals són aquí amb nosaltres, no per a nosaltres.

Comparteix si estàs d’acord!🙏🏻

📹: @littleoaksanctuary

—
#vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights

187 8
Open
Els animals són aquí amb nosaltres, no per a nosaltres. Comparteix si estàs d’acord!🙏🏻 📹: @littleoaksanctuary — #vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights

On veus la diferència?
Tens el poder de canviar la percepció entre els animals que estimes i els animals que menges.

📹: @animalsaustralia

—

#vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights

137 5
Open
On veus la diferència? Tens el poder de canviar la percepció entre els animals que estimes i els animals que menges. 📹: @animalsaustralia — #vegan #veganfortheanimals #govegan #sócvegà #veganlife #veganlifestyle #concienciaanimal #animalrights

715,606 signatures demand an end to bullfighting torture: #NoEsMiCultura reaches Congress

715,606 signatures demand an end to bullfighting torture: #NoEsMiCultura reaches Congress

A few days ago, the popular legislative initiative #NoEsMiCultura achieved a historic milestone: bringing 715,606 signatures to Congress to demand the repeal of the law that protects bullfighting as cultural heritage. This massive mobilization highlights the growing rejection by a large part of Spanish society of this brutal practice, which, far from being culture, is a manifestation of barbarity.

No Es Mi Cultura: A movement for animal justice

The #NoEsMiCultura Legislative Popular Initiative, led by AnimaNaturalis and CAS International, aims to repeal the law that protects bullfighting as cultural heritage. This collective effort has involved hundreds of activists, organizations, and volunteers across the country, working tirelessly to achieve this goal.

Its mission is clear: to demonstrate that bullfighting does not represent Spanish culture but is instead an outdated tradition that perpetuates the torture and suffering of innocent animals in the name of entertainment. The numbers speak for themselves: over 2,000 people have worked for months collecting signatures, far exceeding the minimum required to bring this proposal to Congress.

Bullfighting: A deep wound in society

Calling “culture” the torture of an animal until its death is an insult to the values of a society that claims to defend justice, compassion, and respect for all living beings. Every year, thousands of bulls are exploited and brutally killed in arenas across the country, while some defend this practice as an artistic or cultural expression. In reality, bullfighting is the institutionalized representation of violence.

New generations are increasingly rejecting this cruel spectacle. Society is evolving towards greater empathy for animals and recognizing that they have the right to live without being exploited. The logic is simple: no tradition can justify suffering.

Veganism: A commitment to life

Rejecting bullfighting is just one step in a profound transformation toward a value system that prioritizes life and respect for animals. Veganism is not just a dietary choice but an ethical stance that rejects all forms of animal exploitation, whether in entertainment, food, fashion, or experiments.

At the Vegan Association of Catalunya, we celebrate this historic milestone as proof that society is changing. The abolition of bullfighting is a necessary step in building a future where respect for all living beings is a fundamental value.

Torture can never be culture, and we will continue working tirelessly to eradicate all forms of animal exploitation.

📸: Roland Bos

RECOLZA L’ASSOCIACIÓ AMB UN DONATIU
FER UN DONATIU

Associació Vegana de Catalunya © 2025

0